Els eslovens aprovaren ahir la seva integració a l'OTAN i a la Unió Europea, en un referèndum entristit per la guerra que Estats Units està liderant contra l'Iraq, segons les enquestes a boca d'urna.
Eslovènia, pròsper país de dos milions d'habitants que es va separar de l'antiga Iugoslàvia el 1991, celebra així el primer i possiblement únic referèndum d'accés entre els set exestats comunistes als quals l'OTAN obrí les seves portes l'any passat.
Els eslovens donaren suport a la integració a l'Aliança Atlàntica per un 60'3 per cent dels vots, segons les primeres enquestes a boca d'urna realitzades per la cadena de televisió pública, mentre que un 92'7 per cent hauria donat el seu «sí» a l'adhesió a la Unió Europea.
Un altre sondeig d'una cadena de televisió llançava un suport del 56'1 per cent a favor de l'OTAN i del 90'3 per cent a favor de la UE.
Després de l'illa de Malta, Eslovènia és el segon país dels deu candidats a l'ingrés a la Unió Europea el maig de 2004 que rep el beneplàcit de la seva ciutadania per fer aquest pas crucial.
Enquestes de febrer, amb l'OTAN embrancada en aspres lluites internes per la guerra contra l'Iraq, mostraren que el suport dels eslovens a l'ingrés a l'OTAN era menor al 37 per cent. Molts dels votants temien ser arrossegats al conflicte.
Això no obstant, en la darrera setmana el suport a l'ingrés a l'aliança militar havia crescut fins a una forquilla entre el 55 i 59 per cent, després d'una intensa campanya del govern.
El sentiment pro-OTAN també fou apuntalat pels temors d'una possible inestabilitat de la zona balcànica, després de l'assassinat del primer ministre serbi Zoran Djindjic, el passat 12 de març.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.