La televisió oficial iraquiana i la qatarí Al-Jazira mostraren les imatges dels primers presoners nord-americans capturats en combats a prop de la localitat de Nasiriya, al nord-oest de Bàssora, a més d'imatges de diversos soldats aliats morts.
Alguns dels presoners foren entrevistats en anglès per la televisió iraquiana, que els preguntà el seu nom, la seva procedència, la divisió en la qual servien, a més de per què eren a l'Iraq i com havien estat rebuts pel poble iraquià.
El ministre d'Informació, Mohamed Said Al Sahaf, explicà que aquests presoners caigueren a les mans de grups tribals i milicians del partit Baaz a la localitat d'Al Chibaich, al sud del país. Segons Al Sahaf, els soldats acabaven de descendir de diversos helicòpters quan foren sorpresos pel foc enemic. Alguns dels soldats caigueren morts allà mateix.
La majoria dels presoners són joves menors de 30 anys, procedents, segons expliquen, de Texas, Nova Jersei i Kansas, i alguns presenten ferides al rostre, braç o cames. La televisió també mostrà uns onze soldats estirats a una habitació, coberts de sang i ferides, i amb aspecte d'estar morts.
Una de les primeres imatges mostrà un home amb uniforme de l'Exèrcit nord-americà tombat al costat d'un camió amb la porta impregnada de sang. En una segona aparegueren uns altres quatre soldats dels Estats Units a l'interior d'un edifici, atesos per iraquians amb guants asèptics que els cobrien amb mantes, alguns d'ells amb trets al cap. A la tercera imatge, es veien almanco sis cossos inerts, a un dels quals li va ser retirada la manta que el cobria perquè la televisió pogués filmar el seu rostre, sense signes de vida.
Immediatament, aparegué en escena un soldat amb ulleres, que -molt nerviós- explicà que el seu nom era Pier Miller, de Kansas, i que servia de tècnic. «M'han dit que vengui» fou la seva resposta a la pregunta de per què estava a l'Iraq. Preguntat si li van ordenar matar, respongué: «Em varen dir que dispari només si em disparen. Jo no vull matar ningú».
El segon, que apareixia ferit a les dues cames, digué que s'anomenava Iusef Hassan, que venia de Texas i que era a l'Iraq «obeint ordres». Hassan, que semblava el més tranquil de tots, responia a tot el que li preguntaven sobre les forces nord-americanes i la rebuda del poble iraquià amb un «no sent, no entenc, no sé».
Un tercer, tombat al terra, amb restes de sang coagulada a la cara i un braç embenat sobre l'abdomen, va respondre que es deia Edgar, que era de Texas i que havia entrat en territori iraquià «a través de Kuwait».
El quart entrevistat fou el sergent James Raley, membre del regiment 501, que apareixia molt nerviós, assegut en una cadira de rodes. «Som nord-americà... de Nova Jersey... tenc 31 anys», respongué el sergent.
La cinquena era una al·lota de raça negra que respon al nom Shanon. Digué tenir 30 anys i ser igualment de Texas, membre de la unitat de mecànica 507. Shanon, amb els ulls porucs, mirava en totes les direccions, i tenia els peus embenats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.