Mentre ahir França, Rúsia i Alemanya insistien en un vot negatiu a la resolució britànica contr l'Iraq a l'ONU, Bush es reunia amb els seus assessors militars i alts càrrecs militars i de Defensa per analitzar els possibles plans d'atac sobre el paí a l'Orient Pròxim.
El president dels Estats Units, George W. Bush, es reuní ahir, dimecres, a la Casa Blanca amb un enviat papal, el cardenal Pio Langhi, que portà una carta de Joan Pau II per al mandatari nord-americà a favor de la pau. Malgrat aquest missatge, el portaveu de la Casa Blanca, Ari Fleischer, va insistir ahir davant dels periodistes a responsabilitzar el president iraquià de violar les resolucions de l'ONU.
Estats Units planeja un atac ràpid i impactant contra l'Iraq, «molt, molt, molt diferent» de la guerra del golf Pèrsic, el 1991 i que va durar 43 dies, segons el general Richard B. Myers, cap de l'Alt Estat Major conjunt dels Estats Units. En declaracions que publicà ahir The New York Times, Myers diu que «si s'ha d'anar a un conflicte a l'Iraq, el que un desitja és que sigui un conflicte curt».
Encara que Myers no va voler donar detalls dels plans militars per a un atac contra l'Iraq, un alt oficial militar dels Estats Units va revelar al diari que consistiria en el llançament de 3.000 bombes guiades i míssils en 48 hores, seguit ràpidament d'operacions terrestres. «En un sol dia la Força Aèria i la Marina de Guerra (d'EUA) llançaran entre 300 i 400 míssils creuers sobre objectius a l'Iraq», varen dir al seu torn fonts militars no identificades per la cadena CBS de televisió.
«Això és més que el nombre de míssils creuers usats durant els més de 40 dies de la primera guerra del Golf», va afegir. Per Myers, la millor forma d'aconseguir una campanya curta és donar un cop al sistema de tal impacte que «el règim iraquià assumiria aviat que la seva fi és inevitable». El general va admetre que en un atac es produiran inevitablement baixes entre la població iraquiana malgrat els esforços de les tropes dels Estats Units per evitar-ho.
La victòria estaria definida pel desarmament de l'Iraq, no per la captura o mort del president iraquià, Saddam Hussein, segons Myers, qui va explicar que les forces dels Estats Units obririen un segon front des del nord de l'Iraq, amb ajuda o sense de Turquia. «Serà més difícil sense Turquia, però es durà a terme de tota manera», va dir.
Amb la recent tramesa de 60.000 soldats, el contingent militar dels Estats Units en el golf Pèrsic s'elevarà a 310.000 homes. El secretari de Defensa d'EUA, Donald Rumsfeld, va negar que l'Iraq s'estigui desarmant de forma adequada i va advertir que el president d'aquest país, Saddam Hussein, és capaç de desenvolupar armes fins i tot en presència dels inspectors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.