TW
0

Les propostes per resoldre el problema de l'Iraq posaren de nou en evidència les divisions entre els membres del Consell de Seguretat de l'ONU, que des d'ahir han emprès una àrdua negociació a la recerca de vots favorables que pot prolongar-se durant setmanes.

Es considera, d'una banda, la posició dels EUA, el Regne Unit i Espanya, que veuen clar que l'Iraq ha incomplit la resolució 1.441 de l'ONU per al desarmament del país i preveuen accions expedites contra el règim de Bagdad; per l'altra, l'actitud de França, Alemanya i Rússia, que advoquen per marcar clarament un calendari de desarmament i reforçar les inspeccions en territori iraquià.

Les dues noves propostes, que tornaran a ser debatudes a porta tancada avui, després de rebre instruccions dels governs, no reflecteixen cap canvi en aquestes posicions. El president dels EUA, George W. Bush, va dir ahir que una segona resolució de Nacions Unides, que facilitaria el camí per a una guerra contra l'Iraq, «podria ser útil i d'ajuda» però «no és necessària».

Bush afirmà a més que els líders i generals iraquians que es «cobrin vides innocents» o destrueixin infraestructures vitals -com ara pous petrolífers- en una eventual acció militar, seran jutjats com a criminals de guerra. Els EUA ja han desplegat més de 210.000 efectius a les fronteres iraquianes.

Segons fonts del Consell, l'esborrany de resolució que presentaren els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya pot donar lloc a interpretacions diverses, ja que es limita a declarar que l'Iraq no ha sabut aprofitar l'última oportunitat que oferia la resolució 1.441.

Fonts de l'organisme varen estimar que, en la seva formulació actual, no podran reunir els nou vots mínims necessaris per ser adoptada, suposant que no sigui vetada per un dels membres permanents (els Estats Units, la Gran Bretanya, França, Rússia i la Xina; aquest darrer país ja ha avisat que no votarà a favor d'aquesta proposta).

Cada un dels bàndols ha desestimat la proposta de l'altre. En algun cas, com el de la Gran Bretanya, han indicat que acceptaran alguna esmena, però no canvis importants. En les circumstàncies actuals, podria haver-hi el vet d'algun membre permanent, un risc que preocupa l'ONU, on molts països han manifestat que de la seva unitat depèn de la credibilitat de l'organisme, entre els quals es troben els EUA i Espanya.

Si arriben a una votació i no hi ha un vet, serà decisiva la posició dels membres no permanents (Espanya, Bulgària, Alemanya, Camerun, Guinea Conakry, Mèxic, Síria, Angola, Xile i Pakistan). Durant anys, els membres no permanents s'han queixat de ser exclosos de consultes importants i que tot es resolgués primer entre els permanents, com si la seva opinió no tingués importància.