Aznar fica Espanya en la coalició internacional per atacar l'Iraq

De moment no ha compromès tropes, però es manté ferm devora Bush i Blair

Marins nord-americans es desplegaren ahir pel desert de Kuwait.

TW
0

Mentre el Regne Unit presentava ahir al Consell de Seguretat de l'ONU una proposta de resolució -signada amb els EUA i Espanya- en què es considera que l'Iraq «no ha aprofitat la seva última oportunitat», el Govern espanyol deixà saber que participarà en una futura coalició internacional contra l'Iraq com la que es va formar a l'anterior guerra del Golf. Això succeirà si s'aconsegueix el consens de les Nacions Unides entorn d'una segona resolució que constati l'incompliment iraquià relatiu al desarmament.

Espanya, que encara no ha compromès mitjans per a aquesta potencial coalició internacional contra l'Iraq perquè no vol avançar quina serà la seva posició si no hi ha consens, treballa, de fet, per aconseguir que el nou text de l'ONU, de tan sols dos folis, obtingui nou vots per ser aprovat.

Fonts del Govern espanyol indicarfen que seria «desitjable» però no imprescindible que Nacions Unides donàs llum verda a la nova resolució, si bé l'Executiu de José María Aznar entén que la resolució 1441 ja legitima l'ús de la força contra el règim de Saddam.

En la mateixa línia, se sosté que aquesta idea -que la 1441 ja porta implícita l'amenaça de «greus conseqüències»- no ha estat rebatuda fins ara per ningú, encara que «políticament» sigui preferible comptar amb una nova resolució, que «centra el debat» entorn del compliment o incompliment de les obligacions internacionals de l'Iraq.

El document presentat a l'ONU declara el Govern de Saddam en incompliment material de les seves obligacions amb l'ONU, es torna a referir a les «serioses conseqüències» que acara el país àrab i afirma que Bagdad no ha aprofitat «la seva darrera oportunitat» per desarmar-se de manera pacífica. La Casa Blanca ja avançà ahir -i el Regne Unit parlà en el mateix sentit- que l'ONU no disposarà de molt temps per analitzar l'esborrany, i que tampoc no se n'admetran gaire modificacions del contingut.

El president Bush declarà que la resolució «enumera el que el món ha presenciat en els últims mesos, que el règim iraquià no s'està desarmant tal com li va exigir per unanimitat el Consell de Seguretat». Durant una reunió que va mantenir amb els governadors dels estats del país, Bush va instar l'ONU a aprovar la resolució. «És l'oportunitat d'aquest organisme per determinar si tindrà un paper important a confrontar els reptes del segle XXI. I esperam que ho faci», va dir.

El mandatari va dir que el seu Govern negociarà la resolució durant els pròxims dies amb el Consell de Seguretat, però no va esmentar una data límit per arribar a un acord. El text de la resolució no fa referència a utilitzar «tots els mitjans necessaris» contra l'Iraq, sinó que fa èmfasi en el fet que Bagdad no ha aprofitat l'oportunitat final.

Tant els Estats Units com el Regne Unit consideren que la declaració oficial que el país es troba en «incompliment material» de les seves obligacions pressuposa l'autorització per recórrer a la força. No sembla fàcil que dels Estats Units, britànics i espanyols aconsegueixin els nou vots necessaris per aprovar la resolució i a més aconseguir que cap dels altres membres permanents, és a dir, França, la Xina i Rússia, no exerceixi el seu dret de vet.