Aznar dóna en el ranxo de Bush 'poc temps' a Saddam perquè es desarmi

Els dos presidents treballaren en la redacció d'una nova resolució per a l'Iraq

TW
0

El president del Govern espanyol, José María Aznar, emprengué ahir la tornada dels EUA cap a Madrid després de «més de vuit hores d'entrevista» amb el president nord-americà, George W. Bush, al ranxo de Crawford. A diferència del que li havia succeït a Mèxic dos dies abans, quan el president Fox no volgué comparèixer en la roda de premsa posterior a la seva entrevista, Bush sí que hi acompanyà l'espanyol, i plegats informaren sobre les seves posicions. Aznar digué als periodistes que s'havia compromès a «assumir un paper actiu per aconseguir una nova resolució de l'ONU sobre l'Iraq que tengui el màxim de consens», a més d'advertir Saddam Hussein «que el temps s'acaba». De fet, aquesta nova resolució, que segons Aznar s'exposarà en termes «clars i entenedors», representarà la «darrera oportunitat» que oferirà el Consell de Seguretat a l'Iraq perquè es desarmi.

En demanar a Aznar si Espanya pot ser finalment coautora de la resolució, es va limitar a informar que Bush i ell «han dedicat temps a parlar-ne. Sabem bé què tenim entre mans i el que ens hi jugam», va afegir Aznar, el qual afirmà que Espanya no pensa en la seva comoditat, sinó en la seva responsabilitat. Segons Aznar, «el món no pot cometre cap error pitjor que deixar que la pau l'administri qui l'està amenaçant» i, per això, és necessari fer feina «amb tanta d'intensitat» per una nova resolució.

Aznar i Bush mantingueren una conversa telefònica a les quatre amb els primers ministres del Regne Unit i d'Itàlia, Tony Blair i Silvio Berlusconi. Els quatre interlocutors hi tractaren de l'«estratègia» que s'ha de seguir en relació amb la nova resolució. Aznar va posar èmfasi en el compromís actiu d'Espanya per aconseguir un altre dictamen i, sobre el termini que es pot donar al règim iraquià compleixi les seves obligacions, assenyalà que «el temps no és etern, és curt», perquè «si diguéssim que el temps és infinit, difícilment ens prendria seriosament ningú, incloses les Nacions Unides, i seria el missatge pitjor per a la pau».