La Constitució europea no atorgarà noves competències a les regions

Els 48 oradors que van intervenir en el debat, en nom dels governs dels Quinze, dels països candidats i dels parlaments, van defensar actituds contraposades sobre el paper de les regions en el procés de construcció europea, encara que tots van coincidir a atorgar-los major protagonisme. El presidium -màxim òrgan de govern- va presentar un document d'11 pàgines que precisa el paper actual de les regions i ajuntaments, i que va servir per animar el diàleg, amb quatre interrogants.

En primer lloc planteja si és necessari fer una referència a les entitats regionals i locals en «els primers articles de la futura Constitució» de la UE, i no només, com ocorre fins ara, a la Carta de Drets Fonamentals, que podria formar part en la seva integritat de l'esmentada Constitució. Posteriorment, proposa de millorar les consultes entre les institucions europees i les regions, així com definir més clarament el paper del Comitè de les Regions.

Finalment, el document inclou la possibilitat que les regions puguin dirigir-se directament, i no a través dels estats, al Tribunal de Justícia de la UE en el cas que es vulnerin les seves competències. En el debat es van defensar dues posicions clares. Per una part els partidaris de concedir major protagonisme a les regions, però respectant l'estructura interna dels Estats (Espanya, França i Comissió Europea), mentre que altres veus van reclamar augmentar les seves competències (diputats regionalistes).

El representant del Govern espanyol, Alfonso Dastis, va dir que les regions «tenen tot el dret a participar en l'elaboració de les normes comunitàries en el marc dels seus estats respectius». Va opinar que «la UE ha de respectar la identitat nacional i l'organització dels poders públics al pla regional i local», i que «la consulta a les regions ha de fomentar-se sense detriment del paper dels estats».