Tel Aviv no necessita despertador. A les set del matí helicòpters Apatxe recorren la línia de platja davant de la psicosi que envolta la ciutat pel temor que es puguin llançar míssils contra el reobert aeroport Ben Gurion. Però divendres passat, feiner fins a les quatre de l'horabaixa, hora en què va començar el sabbath, tothom acudí al seu lloc de feina. Molts mostraven cara de son. La nit de dijous molts d'israelians compliren el seu costum de celebrar una nit de festa i alegria, encara que ploraven els seus darrers morts.
Els bars de Tel Aviv eren plens. S'hi consumia alcohol i els membres de la Security demanaven als clients jueus que deixassin la pistola a l'entrada, ben vigilada pels seus guardes mentre els clients es divertien. Tothom sap que molts de pares només deixen sortir les filles si duen el mòbil. I una pistola de nou mil·límetres parabellum. També es comenta que els soldats i els equips de seguretat, formats sovint per universitaris, s'entrenen per disparar al cap dels terroristes, ja que si els encertassin el cos podrien provocar un desastre en el cas que dugués cap bomba adossada. En aquest ambient, Tel Aviv frueix de la nit de dijous mentre espera les portades dels diaris, amb un pare plorant davant de la seva filla ferida i les fotos dels morts.
«Avui coneixeràs un lloc que no has somiat mai. Allà no hi van turistes», digué a aquest cronista un amic israelià. El lloc, traduït, es diu El Celler i és a la localitat, també traduïda lliurement, d'El Primer Sion. Es tracta dels primers cellers de vi que fundaren els jueus el 1890. «Allà farem un sopar kosher», és a dir, purificat. Una de les naus dels cellers s'ha convertit en restaurant.
El menjar és d'acord amb les seves lleis: no poden menjar cap plat en què es mescli carn i llet. No poden menjar marisc. No poden menjar porc. Mengen pasta de fulls barrejada amb formatge fos. Arròs amb pollastre. També molta de verdura i beuen un vi molt intens que es diu Camel. El vi es fa al mateix lloc. Però té la particularitat que la bóta no l'ha de tocar mai cap no jueu. Si cap cristià o cap musulmà la toca, s'ha de tirar. També ells tiren el deu per cent del vi, perquè segons la llei talmúdica aquest percentatge del que produeixen és per als pobres. Però als pobres no els poden donar vi...
Comença la festa: com que és purificada hi poden anar els religiosos, les al·lotes i els joves amb capells que no es lleven per a res, i famílies senceres. Una al·lota es posa a cantar. Ells mengen i beuen. L'al·lota canta Jerusalem daurat, Aixecarem el temple i Messies, Messies... has de venir. Es fa amb música moderna. Tots canten i beuen. Fa poques hores que hi ha hagut morts a Kenya i a Israel. I ells canten en hebreu: «De la tomba no et trauran ni el llorer ni les medalles. Hem de guanyar la pau».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.