Giulio Andreotti, condemnat a 24 anys de presó per la mort d'un periodista

Un tribunal de primera instància l'havia absolt d'instigar la màfia de matar un periodista el 1979

Giulio Andreotti és una figura rellevant de la Italià de la segona meitat del XX.

EfeRoma18/11/02 0:00

L'exprimer ministre italià Giulio Andreotti va ser condemnat ahir a vint-i-quatre anys de presó per un tribunal d'apel·lació de Perusa (al centre d'Itàlia), acusat d'haver instigat l'assassinat, el 1979, del periodista Mino Pecorelli. El tribunal, compost per dos magistrats i sis jurats populars, rebutjà la sentència absolutòria que el setembre de 1999 emeté un tribunal de primera instància, que considerà que ni Andreotti, de 83 anys, ni els altres 6 acusats tenien res a veure amb la mort de Pecorelli.

Al costat d'Andreotti, una de les grans figures de la política italiana de la segona part del segle XX, ha estat condemnat també a vint-i-quatre anys de presó el mafiós Gaetano Badalamenti, a qui es considera responsable d'haver donat l'ordre de matar el periodista. Pecorelli va ser assassinat el 1979 per dos sicaris després d'anunciar que tenia previst publicar un reportatge sobre presumptes cobraments de comissions il·legals per part d'Andreotti, dels quals havia tingut coneixement per documents del líder de la Democràcia Cristiana Aldo Moro, assassinat per les Brigades Roges l'any anterior.

L'històric mafiós i posterior «penedit» Tommaso Buscetta, ja mort, va ser qui va posar en el disparador el polític democristià quan l'abril de 1993 va declarar que la màfia va matar Pecorelli per fer un favor a Andreotti i va dir que ho havia sabut per Gaetano Badalamenti. Segons Buscetta, Pecorelli era al corrent de fets confidencials del cas Moro, l'assassinat del qual es produí quan Andreotti presidia el seu quart Govern. El juliol de 1993 s'obrí el procés en autoritzar el Parlament a procedir contra Andreotti, que és senador vitalici. El fiscal demanà en primera instància cadena perpètua però el tribunal el va absoldre el 1999, quan el Ministeri Públic recorregué la sentència.