Sharon vol fer l'Executiu més ultraconservador de la història recent d'Israel

El primer ministre contacta amb l'ultradreta per fer el Govern més conservador de la història

El nou ministre de Defensa , Shaul Mofaz, amb el primer ministre, Ariel Sharon.

TW
0

El primer ministre israelià, Ariel Sharon, escollí un excap enèrgic de l'exèrcit, conegut per les seves tàctiques de mà dura contra un aixecament palestí, com el seu nou ministre de Defensa. Fonts oficials van dir ahir que Sharon va triar Shaul Mofaz per reemplaçar Benjamin Ben-Eliezer, del Partit Laborista, després que la coalició àmplia de govern amb la centreesquerra s'esfondràs. Mofaz seria un pes pesat en un govern dretà que Sharon cerca formar després que el Partit Laborista trencàs dimecres la seva aliança amb el Likud. S'espera que la maniobra política de Sharon augmenti la influència dels dretans religiosos oposats a negociar la pau amb els palestins, mentre el primer ministre cerca el suport dels partits ultranacionalistes per mantenir el Likud en el poder.

El gir d'Israel cap a la dreta podria obstruir els esforços internacionals per posar fi a la violència i ajudar a la superpotència i mecenes d'Israel, els Estats Units, a obtenir el suport àrab a una campanya per desarmar l'Iraq. Sharon va oferir Mofaz, un tinent general que va culminar un mandat de quatre anys com a cap de l'Estat Major el juliol, la cartera de Defensa després que Ben-Eliezer va presentar la seva renúncia al costat d'altres ministres laboristes, entre els quals hi ha el canceller Shimon Peres. «Mofaz ha acceptat el lloc de ministre de Defensa», va dir una font israeliana d'alt rang.

El nomenament ha de ser aprovat pel govern i després pel parlament, un procés que segurament es durà a terme la setmana pròxima. Mofaz va convertir la batalla d'Israel contra l'aixecament en una polèmica «guerra contra el terrorisme». Va advocar per l'expulsió del líder palestí Iàsser Arafat i va acusar la cúpula palestina d'«estar infectada de terrorisme». Grups de drets humans diuen que Mofaz va cometre crims de guerra durant el seu mandat, incloent els «assassinats» de desenes de militants palestins en operacions que causaren la mort de desenes de civils.