Des de Dublín a Brussel·les, un sospir d'alleugeriment recorre
Europa una vegada que els irlandesos van ratificar en referèndum,
per amplia majoria, el Tractat de Niça, transcendental per a
l'ampliació de la UE. Amb una participació del 48'45 per cent, el
63 per cent dels electors va votar a favor del Tractat davant un 37
per cent que ho va fer en contra, d'acord amb les dades oficials
donades a conèixer ahir. La victòria del «sí» permetrà, d'entrada,
que deu països de l'Europa central i de l'est s'incorporin a la
Unió Europea l'any 2004.
Gràcies a la bona campanya del Govern i els seus aliats; gràcies
que el referèndum es va dur a terme en un dissabte "sec i
assolellat a més", el poble irlandès va corregir el cop de porta
que va donar a Niça el 7 de juny de 2001, quan el 54 per cent dels
votants va rebutjar el document, en una consulta que va comptar amb
només un 34'7 per cent de participació.
Segones parts van ser bones: el Tractat de Niça va aconseguir,
en definitiva, el suport majoritari dels votants en totes i cada
una de les 42 circumscripcions de la República, si bé va ser més
alt a les grans ciutats "Dublín, Cork i Limerick" que a les zones
rurals del país. Per als partidaris del «sí», no podia ser d'una
altra manera. Donar suport al Tractat era "com bé es va dir durant
la campanya" «una obligació moral».
Irlanda és un dels països que més s'ha beneficiat de la Unió
Europea des de la seva incorporació al llavors anomenat Mercat Comú
el 1973. Han passat gairebé tres dècades i aquest país ha tingut un
creixement econòmic i un desenvolupament social espectaculars,
gràcies principalment, a l'ajuda comunitària. Per això Irlanda era,
i és, europeista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.