Rússia pressiona Iraq posposant un important acord comercial

TW
0

El Kremlin va accentuar ahir la seva pressió perquè el líder iraquià, Saddam Hussein, compleixi sense dilació les resolucions de l'ONU, amb l'amenaça d'ajornar la firma amb Bagdad d'un crucial acord econòmic per més de 40.000 milions de dòlars. L'ambiciós programa de cooperació entre Moscou i Bagdad, que inclou almenys 67 projectes concrets calculats per a un termini de deu anys, «podrà firmar-se després de l'arranjament de la situació entorn d'Iraq», van dir a l'agència Interfax fonts del Govern rus.

«Només el compliment per part d'Iraq de les resolucions de l'ONU desembarassarà el camí per a la subscripció del programa», va subratllar un portaveu de l'Executiu rus sobre l'acord comercial, la firma del qual s'havia anunciat cap a mitjans d'aquest mes a Bagdad. El programa russoiraquià inclou, entre altres, 17 projectes en petroli i gas, 15 industrials, 14 en transport i comunicacions, sis d'hídrics per a irrigació amb la construcció de preses, d'altres tants en energia elèctrica, cinc d'agrícoles i tres en sanitat.

L'anunci suposa un seriós avís al règim de Husein i revela un gir en l'actitud de Rússia, fins ara tradicional mentor d'Iraq, sota pressions dels Estats Units, el seu nou «aliat estratègic» que amenaça Bagdad amb una intervenció militar. «Moscou fa marxa enrere», va comentar la informació el diari digital Grani.Ru, en al·lusió a les pressions de Washington perquè Moscou es posicioni d'una vegada i abandoni la seva vella amistat amb l'anomenat «eix del mal», en el qual els EUA inclouen Iraq, Iran i Corea del Nord.

Per temor que els EUA optin per una acció unilateral, Rússia fins a l'últim moment va insistir que només l'ONU té la clau per desactivar la crisi iraquiana, i es va felicitar quan Bush va portar l'assumpte al seu Consell de Seguretat. El Kremlin, esgotat per la determinació dels EUA, va exigir també que Bagdad readmeti «sense condicions» els inspectors de l'ONU encarregats de verificar si Iraq disposa d'una fàbrica d'armes nuclears, químiques i bacteriològiques, com afirmen Washington i Londres.