Les llançadores de míssils són el principal objectiu dels bombarders.

TW
0

Decidit que Washington no es quedi tot sol si hi ha guerra a l'Iraq, el primer ministre britànic, Tony Blair, ha reconegut que el seu país està disposat a pagar amb sang aquesta «relació especial» que manté amb els Estats Units. Blair assegura que «no donaria suport als EUA si cregués que fa una política equivocada»; creu que la guerra és, de vegades, «inevitable», i promet, a la fi, que els britànics faran costat als americans si «comencen els trets».

La frase de «pagar amb sang», repetida ahir fins a l'esgotament en els mitjans de comunicació, fou, a dir ver, induïda per l'entrevistador de la BBC, Michael Cockerell, qui demanà al primer ministre: «Reconeixeu que un dels elements de la relació especial amb els americans és que el Regne Unit està disposat a comprometre-s'hi enviant-hi tropes, és a dir, a pagar amb sang?». I Blair va contestar: «Sí, i el més important és que en moments de crisi ells (pels EUA) sàpiguen que no només compten amb les nostres expressions de suport i simpatia... El que necessiten saber és: 'Estau disposats a comprometre-us; estau preparats per ser allà quan comencin els trets'?».

Avui, el cap del Govern britànic té previst reunir-se a Camp David amb el president dels EUA, George W. Bush, a fi d'estudiar com estan les coses amb l'Iraq. El número 10 de Downing Street ha avançat que la reunió Bush-Blair «no serà un consell de guerra», però tot apunta que tard o d'hora els mapes militars seran col·locats a damunt la taula.

Per la seva banda, el Pentàgon va negar ahir un informe que afirmava que es va dur a terme el major atac aeri en quatre anys sobre l'Iraq, i va explicar que el bombardeig sobre una instal·lació de defensa antiaèria al sud-oest de Bagdad va ser de «proporcions normals». «Va ser més important que la majoria dels atacs? Va ser major que els que vam realitzar en les dues darreres setmanes probablement, però hem realitzat atacs d'aquesta entitat diverses vegades en els últims 10 o 11 anys», va dir el brigadier general John Rosa.

Rosa va confirmar, emperò, que 12 aparells van llançar 25 bombes damunt l'objectiu, situat en un aeroport militar a 380 quilòmetres a l'oest de Bagdad. Fou el 25è atac a la zona d'exclusió aèria del sud de l'Iraq de l'any. Uns altres 10 atacs aeris van ser realitzats a la zona d'exclusió del nord del país. El diari londinenc Daily Telegraph havia afirmat que una dotzena d'avions de guerra britànics i dels Estats Units van llançar bombes de precisió i que unes 100 aeronaus van formar part de la missió, que va definir com la major operació individual sobre l'Iraq en quatre anys.