El govern uruguaià preparava ahir plans per congelar part dels dipòsits bancaris en dòlars en un intent d'evitar l'enfonsament del sistema financer, mentre la policia reforçà la vigilància als comerços després d'una sèrie de saqueigs. Montevideo, on viu la meitat dels 3'2 milions d'uruguaians, estava inundada per agents de les forces de seguretat, que varen prendre els carrers per impedir que es reprodueixin els saqueigs de dijous. La major presència policial es produïa mentre el ministeri d'Economia donava els tocs finals a un projecte de llei per congelar els dipòsits bancaris, iniciativa que el president Jorge Batlle havia jurat que mai no prendria contra els nerviosos estalviadors. El govern té previst enviar el projecte de llei al Congrés avui mateix.
Però per als comerciants dels afores de la capital uruguaiana, l'atenció no estava posada sobre el Congrés sinó a les portes dels seus locals, que mantenien obertes malgrat el temor a què es repetissin els saqueigs, que deixaren gairebé 50 detinguts. «Tinc molta por, però no vull demostrar-ho, per això obriré el local», va dir Julio Fernández, un petit comerciant de l'humil Barri Borro, on el dia anterior es varen concentrar els disturbis. Amb l'economia estancada des de 1999, els índexs de pobresa i desocupació arribaren a nivells sense precedents en un país que una vegada fou considerat com la «Suïssa d'Amèrica» per la seva estabilitat i alt nivell de vida.
Però, un creixent dèficit fiscal sumat a la seva alta exposició a la convulsa Argentina varen esfondrar el somni i varen portar a aquest petit productor ramader a engreixar les files de les nacions emergents que generen desconfiança entre els inversors. El pla del govern per als dipòsits en dòlars afecta als terminis fixos realitzats en entitats estatals i algunes privades que travessen seriosos problemes de liquidesa per la fuga de fons, la qual produí que entre gener i juliol s'evaporàs un terç dels dipòsits en el sistema financer local. La mesura és similar a la que va prendre Argentina el gener per frenar una fuga de dipòsits, encara que en aquest cas afectà també als comptes a la vista. El projecte, que hauria estat suggerit pel Fons Monetari Internacional (FMI), engloba als dipòsits que serien tornats en un termini de tres anys.