Mor un dels opositors a Obiang per les tortures que rebé a la presó

El Govern guineà assegura que està investigant els fets denunciats

TW
0

Un dels condemnats en el judici celebrat el maig a Malabo contra 144 membres de l'oposició guineana, per un suposat intent de cop d'Estat, va morir ahir a la capital de Guinea Equatorial. L'oposició al Govern guineà denuncià ahir la mort de Juan Ondó Nguema, un dels 65 condemnats fa un mes, i va demanar que se li practiqui l'autòpsia «a fi de conèixer les causes reals de la seva mort». Les autoritats del règim que encapçala el president Teodoro Obiang s'han negat a lliurar als familiars el cadàver de Juan Ondó Nguema, mort la matinada d'ahir pel que sembla com a conseqüència de les tortures rebudes a la presó de Black Beach, als afores de Malabo, capital del país.

El ministre portaveu, Antonio Fernando Nvé Ngú, va assenyalar que «el Govern està interessat a conèixer la vertadera causa de la mort, per la qual cosa ha encarregat a un equip de metges nacionals i estrangers que donin la versió oficial de les causes». «No ha mort a la presó», va insistir el membre del Govern guineà, «sinó a l'hospital, on era tractat des del passat dia trenta de juny pels metges per intentar curar els seus mals», fet pel qual «s'ha d'excloure qualsevol mala interpretació».

El partit d'oposició Convergència per la Democràcia Social (CPDS) recorda que en els últims dies ha denunciat davant de l'opinió pública nacional i internacional «la nova espiral de repressió desencadenada pel règim d'Obiang contra els condemnats del macrojudici duit a terme a Malabo el maig i el juny passats». «Com a conseqüència de l'estricta privació de les cures mèdiques, de la falta d'alimentació i d'aigua de què són objecte des de fa més d'una setmana els condemnats, ha mort Juan Ondó Nguema, víctima de les tremendes seqüeles de les tortures a les quals va ser sotmès i de la gana», afirma el partit.

Juan Ondó Nguema era nebot de Felipe Ondó Obiang Alogo, expresident del Parlament i líder de l'encara no legalitzat partit Força Demòcrata Republicana (FDR), condemnat a vint anys de presó com a figura «clau» dels delictes d'intent d'«atemptat contra el cap d'Estat, contra la forma de govern, conspiració i inducció a la rebel·lió i homicidi» del president.