Els Estats Units van llançar la matinada d'ahir el seu atac més
dur contra el Tribunal Penal Internacional (TPI), ja que obligaren
els països membres del Consell de Seguretat de l'ONU a escollir
entre la cort o les missions de manteniment de la pau. Poc abans
que començàs a operar el tribunal ahir, els EUA van vetar una
resolució en la qual s'ampliava el mandat de la missió a Bòsnia per
sis mesos perquè no proporcionava immunitat als membres dels Estats
Units de la força. Per donar una darrera esperança de vida a la
missió, els EUA van acceptar aprovar una altra resolució que estén
el mandat de la missió a Bòsnia per tres dies, fins a la mitjanit
de dimecres.
De fet, els Estats Units no tardaren a complir les seves
amenaces i retiraren ahir mateix els seus tres ciutadans que
participen en la missió de suport a Nacions Unides a Timor Est
(Unmiset), segons indicà un responsable americà. «Hem retirat el
nostre personal de Timor Est», afirmà a la seu de l'ONU, a Nova
York, el responsable, qui afegí que la decisió es deu al fet que
els EUA no han obtingut garanties que els seus ciutadans no seran
perseguits pel Tribunal Penal Internacional (TPI), que ahir entrà
en vigor. «Llevat que resolguem aquesta situació amb una resolució
satisfactòria, el tema sortirà una vegada i una altra, així que
esperam que com a conseqüència del que ha passat avui (per ahir) la
gent pugui reflexionar sobre les implicacions d'aquesta situació»,
va dir l'ambaixador dels Estats Units davant de l'ONU, John
Negroponte, després de vetar la resolució.
Consultat sobre si això donaria peu a noves retirades de tropes
dels Estats Units d'altres missions de pau, Negroponte va dir que
la preocupació del seu país no és amb missions específiques, «sinó
amb tot el sistema de missions de manteniment de pau en general».
L'argument esgrimit pels EUA per demanar aquesta immunitat és que
el TPI podria ser utilitzat per jutjar membres de forces de pau
dels Estats Units, o cascs blaus, per motius polítics o de
propaganda. Per això, desitgen que el Consell aprovi una resolució
«llençol», que doni immunitat a tots els seus cascs blaus davant
del TPI.
Els països del Consell no donen suport a aquesta actitud, ja que
creuen que una resolució de l'ONU d'aquest tipus restaria
legitimitat a la cort, perquè permetria que qualsevol criminal de
guerra s'hi escudi per declarar la seva immunitat davant d'una cort
que no reconeixen. França i la Gran Bretanya van proposar dues
alternatives que, al seu parer, asseguren la mateixa immunitat que
cerquen els EUA encara que sense amenaçar el TPI, però Washington
no va cedir en la seva posició. El secretari general de l'ONU, Kofi
Annan, va indicar que espera que s'hi trobi una solució i que no
s'amenaci el futur de les missions de pau ni es menyscabi la
legitimitat del TPI.
L'ambaixador dels EUA a Sarajevo, Clifford Bond, va declarar
ahir que els 3.000 soldats nord-americans integrants de les Forces
d'Estabilització (SFOR) romandran a Bòsnia i que el seu país
continuarà sent fidel a les seves obligacions amb els Balcans. La
ministra alemanya de Cooperació i Desenvolupament, Heidemarie
Wieczorek-Zeul, afirmà ahir que les exigències dels Estats Units
als països compromesos amb el TPI són «quasi un xantatge». «No és
acceptable que un país vulgui posar-se per sobre de tota la
comunitat internacional».
Un tribunal coix
El Tribunal Penal Internacional (TPI), primer tribunal permanent
encarregat de la repressió dels genocidis i crims de guerra, va
obrir ahir les seves portes a la Haia en un clima enrarit per la
posició dels EUA, país que s'ha negat a ratificar el Penal i que ha
posat en marxa un bombardeig diplomàtic contra la institució. Si el
deixen, el TPI tindrà competència per jutjar els acusats de
genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.