La dreta francesa assoleix majoria absoluta amb una abstenció rècord

La victòria atorga a Jacques Chirac un control ferm de les estructures de l'Estat

El primer ministre francès, Jean Pierre Raffarin.

EfeParís17/06/02 0:00

La dreta tindrà una posició de força a l'Assemblea Nacional francesa en obtenir ahir gairebé 400 diputats, d'un total de 577, en la segona volta de les eleccions legislatives, el que atorga al president de la República Francesa, Jacques Chirac, un ferm control de les estructures de l'Estat. L'abstenció va marcar aquesta jornada electoral, que va registrar un rècord històric malgrat les nombroses crides dels partits polítics a la participació, sobretot per part de l'esquerra. La dreta comptarà amb entre 390 i 405 escons dels 577 dels quals està formada l'Assemblea Nacional, un triomf inferior a l'aconseguit en les legislatives de 1993, quan van aconseguir 483 escons. Tanmateix, el partit de Chirac, la Unió per la Majoria Presidencial (UMP), creat per evitar la dispersió de vots, aconseguiria per si sol la majoria absoluta amb entre 364 i 384 escons. La majoria absoluta s'aconsegueix amb 289 diputats al Parlament.

El segon component de la dreta moderada, la Unió per la Defensa de la Democràcia (UDF), aconseguiria entre 21 i 26 diputats. Aquest èxit polític va quedar deslluït per una forta abstenció, d'entre el 37 i el 39 per cent, quatre punts superior a la registrada fa una setmana en la primera volta (35'6 per cent) i molt per sobre del percentatge de les legislatives de 1997 (28'9 per cent). L'esquerra ja s'havia resignat a la derrota, desmoralitzada després de l'eliminació del 21 d'abril en la primera ronda de les presidencials del seu líder, l'ex primer ministre socialista Lionel Jospin, i després dels nefastos resultats obtinguts en la primera volta de les legislatives. Ahir es confirmaren els pèssims pronòstics.

El Partit Socialista (PS) i els seus aliats, que s'havien proposat d'aconseguir 200 diputats hauran de conformar-se en el millor dels casos amb 165 escons i en el pitjor amb 153. «Esperàvem una arrencada, però la vida política és cruel», va comentar l'exprimer ministre socialista Laurent Fabius. Conscient de les seves escasses possibilitats, l'esquerra es va dedicar a demanar durant la campanya la mobilització dels seus seguidors per reduir l'amplitud de la victòria de la dreta. Però l'electorat va fer el sord i els pronòstics es varen complir.

El Partit Comunista, que tindria entre 20 i 26 escons, confirma la seva progressiva caiguda i manté amb prou feines la seva representació parlamentària. Els Verds, de la seva banda, comparteix la derrota de l'esquerra, i aconseguiria entre un i tres diputats. Per la seva part, el Front Nacional de l'ultradretà Jean Marie Le Pen, que es presentava en 37 circumscripcions en aquesta segona volta, no aconseguiria cap escó, i s'hauria esvaït l'eufòria que imperava entre els partidaris de l'extrema dreta fa dos mesos quan Le Pen aconseguia un inesperat 17 per cent en la primera volta de les presidencials que va sorprendre tothom.