Els abstencionistes dictaran la magnitud del triomf de la dreta

En aquella ocasió, el socialista Lionel Jospin fou eliminat de la lluita per l'ultradretà Jean-Marie Le Pen. Tres quartes parts dels abstencionistes de diumenge afirmen que les legislatives els interessen poc o gens, i gairebé tres de cada cinc "majoritàriament obrers i electors de la trotskista Arlette Laguiller i de Le Pen" pensen que el resultat tindrà poca o gens d'incidència sobre la seva vida. Jove, obrer, sense estudis o aturat: aquest és el retrat tipus de l'abstencionista. No voten perquè no confien en els polítics en general (el 44 per cent) o perquè «no han pogut» o «han tingut un impediment» (41 per cent), és a dir, per rebuig del sistema o per indiferència.

Per a l'esquerra, ja castigada en les presidencials, els resultats de les enquestes són doblement inquietants. L'abstenció és més pronunciada en les capes populars. El desinterès és la principal raó esmentada pels abstencionistes que solen votar l'esquerra, mentre que, entre els qui lamenten no haver acudit a les urnes dominen els qui es declaren pròxims a la dreta. Un poc més de la meitat dels qui s'abstingueren diumenge diuen estar disposats a votar aquesta vegada, però només un terç se'n mostra segur. Entre els votants d'esquerra no sembla haver tingut gaire ressò la reiterada advertència dels socialistes que una aclaparadora majoria de dretes a l'Assemblea Nacional causaria un «desequilibri massa greu» per a la democràcia, a més d'originar una «regressió social».