L'explosió fou tan brutal que el motor de l'autobús sortí llançat. | EPA.

TW
0

Un nou atemptat suïcida contra un autobús, que va causar 16 morts (a part de l'autor) i almenys 40 ferits, va tornar a obrir la possibilitat que l'Exèrcit israelià reprengui les operacions de represàlia i assassinats selectius que, emprades de manera excepcional des que acabà la campanya Muralla Defensiva, podrien succeir les incursions a les ciutats de Cisjordània, i fins i tot tenir com a escenari la franja de Gaza. L'atemptat i una subsegüent incursió militar a la ciutat autònoma de Jenín varen coincidir amb la commemoració del 35è aniversari de la Guerra dels Sis Dies, en la qual Israel va aconseguir sotmetre militarment els països veïns i va ocupar els territoris palestins.

Utilitzant un mètode inusual, un suïcida palestí va activar manualment una potent càrrega explosiva muntada sobre un cotxe robat al pas d'un autobús que feia la línia Tel Aviv-Llac Tiberíades. L'atemptat va tenir lloc a prop de l'encreuament de carreteres de Megido, l'enclavament bíblic d'on ha de partir l'Apocalipsi. La deflagració va causar la mort a 16 dels ocupants, majoritàriament soldats que tornaven a les seves bases militars, segons va informar la ràdio pública israeliana. Unes 40 persones van resultar ferides, deu d'elles de gravetat, en l'atemptat més important des de fa un mes, en el qual un altre suïcida es va immolar dins d'un billar de la localitat de Rishon Letzion.

L'autoria d'aquesta acció va ser reclamada per les Brigades de Jerusalem, el braç armat clandestí de l'organització integrista Jihad Islàmica. El comunicat va indicar que el suïcida era procedent de Jenín, encara que no en va incloure la identitat per por de desencadenar eventuals represàlies contra els membres de la seva família. L'Autoritat Nacional Palestina va condemnar l'ocorregut, la qual cosa no va satisfer el Govern israelià, que vol 'tolerància zero' per part de l'ANP davant dels atemptats suïcides. El seu titular, Iasser Arafat, va convocar a Ramal·lah els caps dels seus serveis de seguretat, que el dia anterior s'havien entrevistat amb el director de l'Agència Central d'Intel·ligència, George Tenet, i va prendre la decisió de detenir tots els membres de les Brigades de Jerusalem.

Encara així, la ministra israeliana d'Educació, Limor Livnat, va assegurar que l'única fórmula efectiva per a la prevenció del fenomen seria la reocupació militar de les àrees autònomes (zones A), de forma similar a la campanya Muralla Defensiva. Livnat, que pertany a l'ala dreta del Likud, va argumentar que «està vist que els tancaments, bloqueigs i batudes no són suficients, i que hem de romandre en zona A de manera significativa». El gabinet de Seguretat israelià va ordenar una incursió contra la ciutat de Jenín, d'on presumptament havia partit el suïcida. Això no obstant, la magnitud de l'atemptat podria provocar ulteriors operacions de represàlia o assassinats selectius, dues tàctiques que rarament han estat utilitzades des que va acabar la campanya Muralla Defensiva.