AgènciesPalma03/06/02 0:00
TW
0

Després de ser elegit com a president de Colòmbia, l'advocat Àlvaro Uribe va fer una forta aposta: torçar el coll a la violència endèmica que aclapara el país mitjançant una estratègia que inclou l'increment dels recursos militars però igualment una mediació internacional que permeti un diàleg amb els grups irregulars. Uribe arribarà el pròxim 7 d'agost a la presidència amb un ampli suport popular plasmat en el 53% que va obtenir diumenge passat en l'elecció, cosa que li va permetre evitar la segona volta, en un fet inèdit al país. Convertit en el primer colombià que arriba a la presidència sense el suport d'un dels dos grans partits tradicionals, el liberal i el conservador, Uribe va aconseguir un ascens en la seva popularitat a partir de gener, gràcies a la seva oposició sistemàtica al procés de pau que llavors duia a terme la guerrilla de les FARC amb el govern de l'actual mandatari, Andrés Pastrana.

La seva tesi de recuperar l'autoritat de l'Estat amb mà ferma "que els seus opositors van considerar com una crida a una guerra total" el va impulsar, més encara quan el diàleg amb les FARC va acabar sense pena ni glòria el passat 20 de febrer. Ja en el seu primer discurs com a president electe va deixar clar que posar fi a la violència amb els grups armats "les guerrilles de les FARC i l'ELN i els paramilitars d'extrema dreta" seria la seva prioritat.

Però el seu primer anunci no va deixar de sorprendre: va proposar una mediació internacional liderada per l'ONU per iniciar diàlegs de pau amb els grups armats, una cosa que en cap moment no havia plantejat a la seva campanya. «Crearem un consens de països amics, de la Unió Europea, els EUA i els nostres veïns llatinoamericans a la recerca que aquesta mediació la faci Nacions Unides», indicà dilluns en conferència de premsa. Però va deixar ben clar que el diàleg amb els grups irregulars es realitzaria «sobre la base que hi hagi cessament d'hostilitats i s'abandoni el terrorisme». Per aquesta raó també va assenyalar que la dissuasió hauria de continuar, per la qual cosa es requeriria un enfortiment de les Forces Armades, major cooperació militar per part dels EUA i reprendre la interdicció aèria.