En nom de la lluita antiterrorista s'han vulnerat els drets humans

Segons Amnistia, després de l'11-S s'ha emprat la seguretat per reprimir

TW
0

En un món que ha canviat molt després dels atemptats de l'11 de setembre, la urgència de seguretat ciutadana no ha d'eximir del compliment dels drets humans, segons recull l'informe divulgat ahir per Amnistia Internacional. Per AI, hi ha coses "com el menyspreu a la vida o les crisis al Pròxim Orient, Afganistan i Colòmbia" que van malament o han anat a pitjor el 2001. En l'Informe 2002, Amnistia documenta execucions extrajudicials en 47 països; execucions judicials, en 27; «desaparicions», en 35; casos de tortura i maltractaments, en 111, i presos de consciència, en almenys 56 nacions. Els terribles esdeveniments de l'11 de setembre, afegeix, van ser un delicte contra la humanitat que va commocionar i va canviar el món.

Tanmateix, diversos governs es van pujar al «tren» de l'antiterrorisme i van aprofitar el moment per augmentar la repressió, soscavar la protecció dels drets humans i reprimir la dissidència política, subratlla el document. «La universalitat dels drets humans s'enfronta amb el seu major repte. El doble arrasador i l'enfocament selectiu s'estan convertint en norma», va assenyalar ahir a Londres Irene Khan, secretària general d'AI. En nom de la seguretat, diversos països es van cuitar a aprovar lleis i altres mesures «antiterroristes», com la detenció indefinida sense judici, mentre que va augmentar la renúncia dels governs a criticar la política interna dels altres, afegeix AI. «La seguretat no pot ni deu tenir preferència sobre els drets humans. El major perill per a aquests es produeix quan es permet que els interessos polítics i econòmics guiïn el programa de treball sobre drets humans», va puntualitzar Khan.

Estimulat per polítics més preocupats per la seva popularitat que pel respecte a les seves obligacions internacionals de drets humans, el racisme ha cobrat força. Alguns països viuen un clima de sospita i desconfiança cap els estrangers, als quals sovint s'implica en el fenomen terrorista, afegeix l'organització. «Com a seqüela de la crisi del Pròxim Orient, van sorgir atacs racistes i antisemites contra àrabs i jueus, provocats per la intolerància cap les diferències religioses, racials, culturals i nacionals», puntualitza l'informe.

A Israel i els Territoris Ocupats, van continuar tant els homicidis il·legítims "comesos tant per les Forces Armades israelians com pels grups armats palestins", com la tortura dels detinguts i els judicis sense garanties, afegeix el document. Tot i que en tot el món es va celebrar el cinquantè aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides, el 2001 es van qüestionar els principis bàsics de la protecció dels refugiats.