L'OTAN i Rússia inauguren una nova era de les relacions internacionals

Amb l'Acord de Roma, Moscou serà un membre més de l'organització militar

Rússia s'incorpora a l'aliança transatlàntica. | REUTERS.

TW
0

El president rus Vladimir Putin va inaugurar ahir dimarts a la base militar de Pratica di Mare, a prop de Roma, juntament amb els seus homòlegs de l'OTAN, el nou Consell de l'organització, i va obrir així una nova era en les relacions de les dues potències que s'enfrontaren tants d'anys en l'anomenada guerra freda. El lloc donat a Putin a la taula ovalada en la qual s'assegueren els 19 líders dels països membre de l'organització militar, es va fixar entre Espanya i Portugal, segons ordre alfabètic (en anglès), i constitueix un símbol del nou curs de les relacions internacionals. Assegut al costat del president del Govern espanyol, José María Aznar, i del cap de Govern portuguès, Jose Durao Barroso, Putin va ser considerat com «un soci paritari», segons va declarar la majoria dels caps d'Estat i de Govern.

«Vint nacions, de Vancouver a Vladivostok, s'han assegut al voltant d'una mateixa taula per donar resposta als problemes en què els interessos comuns reclamen solucions comunes», va afirmar el secretari general de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), George Robertson. Segons el president dels Estats Units, George W. Bush, la cimera de Pratica di Mare representa «un moment històric, perquè neix una gran aliança, que supera cinquanta anys de desconfiança i un decenni d'incerteses. El nostre objectiu és encara més ambiciós: aconseguir una Europa unida, lliure i en pau», va afegir Bush. L'OTAN, fundada el 1949 per reaccionar davant una eventual invasió de l'Exèrcit soviètic, es transforma amb el nou acord en una entitat compromesa per combatre els anomenats «problemes comuns», entre aquests el terrorisme, les crisis regionals i fins i tot el tràfic de drogues i persones.

Cinquanta-tres anys després de la seva creació, l'OTAN tanca el capítol de l'anomenada guerra freda, que va dividir el vell continent i que va marcar la història de la segona meitat del segle XX. En el curs d'una cerimònia, el president rus i els seus homòlegs firmaren l'anomenada Declaració de Roma, en la qual es comprometen a defensar la democràcia i la pau. «Compartim la responsabilitat de mantenir la pau al planeta, sabem que aquest acord no és la panacea per defensar-nos de les amenaces», va dir Putin, que va subratllar que «no hi ha alternativa per a aquesta col·laboració. Rússia comprèn que hi té responsabilitats». Segons Putin, que va parlar de l'amenaça «terrible» que representa el terrorisme i de les dificultats per enfrontar-s'hi, l'acord de Roma «és en primrer lloc una base per fer feina junts».

L'acord no ha estat ben acollit a Rússia, on la premsa ha criticat la política d'acostament al món occidental de Putin després dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units. Les decisions del nou Consell es prendran per «consens» i Rússia no tindrà dret de vet en l'àmbit militar, va precisar el primer ministre anglès, Tony Blair. Segons el cap del Govern italià, Silvio Berlusconi, que va exercir d'amfitrió, l'objectiu dels 20 països reunits a la base militar on el príncep troià Enees va desembarcar per establir-se i fundar Roma, segons la llegenda, és la de convertir el segle XXI en el de la «democràcia i la pau». «Als terroristes i els seus còmplices els deim: Som els més forts, no podran guanyar mai», va dir tant en el dircurs d'obertura com durant la conferència que va cloure la cimera.

En les seves declaracions, els líders de l'OTAN, entre els quals el cap del Govern britànic, Tony Blair, com també el president francès, Jacques Chirac, i el canceller alemany, Gerhard Schroeder, insistiren que es consolidi l'acord, sobretot en la pràctica i en aspectes clau com la lluita contra el terrorisme. «Els valors i els principis no es defensen sols. No podem ni hem d'esperar asseguts fins a ser agredits. Hem d'estar preparats», va afirmar Aznar, que va viatjar amb el president Putin a Moscou per inaugurar dimecres la cimera entre la UE i Rússia. El nou Consell de l'OTAN autoritza Rússia a prendre decisions comuns en camps específics, entre els quals la lluita contra el terrorisme, la proliferació d'armes nuclears i la crisi regional, però no fa part del Consell Permanent de l'entitat. L'OTAN i Rússia es reunien des del 1997 en un consell permanent, però el 1999 Rússia se'n va retirar un any en protesta contra l'operació a Kosovo.