El president rus Vladimir Putin va inaugurar ahir dimarts a la
base militar de Pratica di Mare, a prop de Roma, juntament amb els
seus homòlegs de l'OTAN, el nou Consell de l'organització, i va
obrir així una nova era en les relacions de les dues potències que
s'enfrontaren tants d'anys en l'anomenada guerra freda. El lloc
donat a Putin a la taula ovalada en la qual s'assegueren els 19
líders dels països membre de l'organització militar, es va fixar
entre Espanya i Portugal, segons ordre alfabètic (en anglès), i
constitueix un símbol del nou curs de les relacions internacionals.
Assegut al costat del president del Govern espanyol, José María
Aznar, i del cap de Govern portuguès, Jose Durao Barroso, Putin va
ser considerat com «un soci paritari», segons va declarar la
majoria dels caps d'Estat i de Govern.
«Vint nacions, de Vancouver a Vladivostok, s'han assegut al
voltant d'una mateixa taula per donar resposta als problemes en què
els interessos comuns reclamen solucions comunes», va afirmar el
secretari general de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic
Nord), George Robertson. Segons el president dels Estats Units,
George W. Bush, la cimera de Pratica di Mare representa «un moment
històric, perquè neix una gran aliança, que supera cinquanta anys
de desconfiança i un decenni d'incerteses. El nostre objectiu és
encara més ambiciós: aconseguir una Europa unida, lliure i en pau»,
va afegir Bush. L'OTAN, fundada el 1949 per reaccionar davant una
eventual invasió de l'Exèrcit soviètic, es transforma amb el nou
acord en una entitat compromesa per combatre els anomenats
«problemes comuns», entre aquests el terrorisme, les crisis
regionals i fins i tot el tràfic de drogues i persones.
Cinquanta-tres anys després de la seva creació, l'OTAN tanca el
capítol de l'anomenada guerra freda, que va dividir el vell
continent i que va marcar la història de la segona meitat del segle
XX. En el curs d'una cerimònia, el president rus i els seus
homòlegs firmaren l'anomenada Declaració de Roma, en la qual es
comprometen a defensar la democràcia i la pau. «Compartim la
responsabilitat de mantenir la pau al planeta, sabem que aquest
acord no és la panacea per defensar-nos de les amenaces», va dir
Putin, que va subratllar que «no hi ha alternativa per a aquesta
col·laboració. Rússia comprèn que hi té responsabilitats». Segons
Putin, que va parlar de l'amenaça «terrible» que representa el
terrorisme i de les dificultats per enfrontar-s'hi, l'acord de Roma
«és en primrer lloc una base per fer feina junts».
L'acord no ha estat ben acollit a Rússia, on la premsa ha
criticat la política d'acostament al món occidental de Putin
després dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units. Les
decisions del nou Consell es prendran per «consens» i Rússia no
tindrà dret de vet en l'àmbit militar, va precisar el primer
ministre anglès, Tony Blair. Segons el cap del Govern italià,
Silvio Berlusconi, que va exercir d'amfitrió, l'objectiu dels 20
països reunits a la base militar on el príncep troià Enees va
desembarcar per establir-se i fundar Roma, segons la llegenda, és
la de convertir el segle XXI en el de la «democràcia i la pau».
«Als terroristes i els seus còmplices els deim: Som els més forts,
no podran guanyar mai», va dir tant en el dircurs d'obertura com
durant la conferència que va cloure la cimera.
En les seves declaracions, els líders de l'OTAN, entre els quals
el cap del Govern britànic, Tony Blair, com també el president
francès, Jacques Chirac, i el canceller alemany, Gerhard Schroeder,
insistiren que es consolidi l'acord, sobretot en la pràctica i en
aspectes clau com la lluita contra el terrorisme. «Els valors i els
principis no es defensen sols. No podem ni hem d'esperar asseguts
fins a ser agredits. Hem d'estar preparats», va afirmar Aznar, que
va viatjar amb el president Putin a Moscou per inaugurar dimecres
la cimera entre la UE i Rússia. El nou Consell de l'OTAN autoritza
Rússia a prendre decisions comuns en camps específics, entre els
quals la lluita contra el terrorisme, la proliferació d'armes
nuclears i la crisi regional, però no fa part del Consell Permanent
de l'entitat. L'OTAN i Rússia es reunien des del 1997 en un consell
permanent, però el 1999 Rússia se'n va retirar un any en protesta
contra l'operació a Kosovo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.