Els partits d'esquerra de França assoleixen un acord electoral

AgènciesPalma18/05/02 0:00

Els partits de l'esquerra francesa "socialistes, comunistes, verds i trotskistes", que tan mal parats van sortir de les eleccions presidencials, han aconseguit a la fi tancar un acord de cara als comicis legislatius del mes que ve, per tal de mantenir la majoria a l'Assemblea Nacional i forçar un nou període de cohabitació amb el president neogaullista Jacques Chirac. Immediatament després de la victòria de Chirac a la segona volta de les presidencials el passat 5 de maig, gràcies al suport unit de l'esquerra per evitar l'arribada al cap de l'Estat de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen, els socialistes es van llançar a una ronda de negociacions maratonianes per aprofitar l'impuls popular i consolidar la coalició de l'esquerra de cara a la imminent campanya electoral.

Les negociacions han estat difícils, i el compromís arribà la nit de dijous, a tan sols tres setmanes de les legislatives, que es realitzaran en dues voltes els pròxims 9 i 16 de juny. Els acords estableixen candidatures o bé úniques, o bé «d'unió» en les circumscripcions en què existeix el risc d'elecció de l'extremadreta o en les quals l'esquerra pot quedar absent de la segona volta. Es tracta, en total, de 67 de les 577 circumscripcions del país.

D'aquesta manera, l'esquerra acordà presentar, en aquestes 67 circumscripcions, 39 candidats socialistes, 13 comunistes, 11 verds i 4 del Partit Radical de l'Esquerra (PRG). A aquests districtes s'afegeixen aquells en què socialistes i ecologistes ja havien arribat a un compromís anteriorment, un total de 42, i els 33 en què socialistes i radicals també estaven d'acord. En total, el compromís electoral abraça almenys 130 circumscripcions. L'acord fou anunciat pel Partit Comunista (PCF) i pel Partit Socialista, que a més el va qualificar de «primera etapa en la unió de l'esquerra que permetrà la victòria a les eleccions legislatives». D'aquesta manera, els socialistes esperen conservar el Govern que han dirigit durant els últims cinc anys, encara que sigui a costa de compartir-lo amb la resta de forces de l'esquerra francesa.