Holanda vira a la dreta i situa el partit de Fortuyn com a segona força

La democràcia cristiana s'imposà en uns comicis marcats per la mort del líder ultradretà

El líder democratacristià Jan Peter Balkenende guanyà les eleccions.

AgènciesPalma16/05/02 0:00

El partit antiimmigrants de l'assassinat populista holandès Pim Fortuyn obtingué el segon lloc de les eleccions d'ahir i l'oposició democratacristiana desplaçà la coalició governant de centredreta, segons enquestes a peu d'urna. Els primers resultats demostren que els votants donaren l'esquena a la coalició de tres partits del primer ministre Wim Kok en un brusc viratge a la dreta. La Democràcia Cristiana, liderada per Jan-Peter Balkenende, obtendria 40 de los 150 escons del Parlament. El partit de Fortuyn, creat fa a penes tres mesos, obtendria 26 escons, la qual cosa li donaria el dret de formar part d'un nou Govern. Quan al partit Laborista de Kok aconseguiria 24 escons, com el VVD de la coalició governant. «És una derrota tremenda. És un resultat desastrós», digué el director de la campanya del Partit Laborista, Jacques Monasch. «És més que una derrota aclaparadora».

La votació es realitzà d'acord amb el que estava programat, malgrat la campanya en favor de la suspensió dels comicis després de l'assassinat la setmana passada de Fortuyn, un polèmic polític homosexual que guanyà simpaties entre una creixent quantitat de votants en un prósper país reconegut per la seva tolerància. Fortuyn, de 54 anys, fou assassinat a tirs de pistola el 6 de maig en sortir d'una emissora de ràdio a prop d'Amsterdam. Un activista pels drets dels animals fou acusat del crim, que sorprengué la nació i que provocà mostres sense precedents d'ira i de dolor. Fortuyn, que havia qualificat l'Islam de retrògrad i que s'oposava a l'entrada de nous immigrants, sorprengué una nació, que té una considerable comunitat d'estrangers, però refusava comparacions amb destacats líders de l'extremadreta europea, com el francès Jean-Marie Le Pen i l'austríac Joerg Haider.

La coalició de Kok arribà a les eleccions en un clima de desencís amb els principals partits i d'irritació per les llistes d'espera que hi ha als hospitals, el deficient servei ferroviari, la delinqüència i la manca de fons per a les escoles. La derrota de l'aliança governant s'ha convertit en el darrer d'una sèrie de fracassos de l'esquerra europea, que començaren a Itàlia l'any passat i s'estengueren a França, Dinamarca i Portugal. El número dos de la Llista de Pim Fortuyn (LPF), Joao Varela, considerà que el seu partit podria aspirar a les carteres ministerials de Salut, Immigració i Assumptes Interiors, després de conèixer els resultats dels primers sondeigs. Varela assenyalà que avui elegiran el nou líder del partit, que ha quedat sense un cap després que Fortuyn ha estat assassinat.

Segons les enquestes, el nou Govern que surti d'aquestes eleccions haurà de ser de coalició, cosa que és habitual en aquest país. Una de les opcions més considerades pels analistes és una coalició de dretes integrada pels liberals, els democratacristians i el partit de Fortuyn, els votants del qual esclataren d'aufòria en conèixer els resultats.