El Govern d'Israel cancel·la l'operació militar prevista contra la franja de Gaza

Segons Sharon, la decisió no respon a la pressió internacional sinó a una raó estratègica

La neteja dels voltants de la basílica de Betlem ajudaven a recobrar ahir la normalitat.

TW
0

El primer ministre d'Israel, Ariel Sharon, i el titular de Defensa, Benjamín Ben Eliezer, van decidir cancel·lar ahir l'operació militar que preparaven contra la franja de Gaza en resposta al darrer atemptat suïcida palestí que va costar la vida a 15 israelians. Aquesta decisió "segons fonts oficials israelianes" va ser presa després de constatar que els activistes palestins cercats per Israel a Gaza i pertanyents a les faccions armades de Hamàs i a la Jihad islàmica han fugit de les seves cases, atesa la difusió de la invasió de l'Exèrcit que han realitzat els mitjans de comunicació. Les fonts insisteixen que la cancel·lació de l'acció contra Gaza respon a raons purament militars i que no hi ha hagut pressions dels Estats Units ni de la Unió Europea.

L'operació contra Gaza, en les rodalies de la qual es van concentrar fa tres dies tancs, tropes i blindats, havia de consistir en una incursió militar, encara que de menor importància que la duta a terme contra Cisjordània. Ben Eliezer va dir divendres que havia instat l'Exèrcit a reconsiderar els seus plans i va fer al·lusió a la difusió dels detalls de l'operació que havien estat filtrats als mitjans de comunicació. El Canal 2 de la televisió pública israeliana assegurà que Ben Eliezer va criticar diversos ministres del Govern per filtrar a la premsa detalls de l'operació militar contra Gaza.

Fonts militars asseguren que els reservistes mobilitzats per l'Exèrcit podrien tornar avui a les seves cases. Poc abans de l'anunci de la cancel·lació de l'operació militar, el president d'Egipte, Hosni Mubarak, va cridar al president dels Estats Units, George W. Bush, i a Sharon perquè avortassin l'acció. La mesura és considerada pels observadors internacionals com un triomf de l'anomenat «quartet» que intervé en la crisi del Pròxim Orient, integrat pels Estats Units, Nacions Unides, la Unió Europea i Rússia.

La resolució divendres de la crisi de la basílica de la Nativitat gràcies als intensos esforços diplomàtics dels Estats Units i de la Presidència de la Unió Europea va establir un precedent en el conflicte palestinoisraelià, del qual les grans potències han pres nota. L'obertura d'un nou focus de tensió al Pròxim Orient que suposaria la invasió israeliana de Gaza llançaria per terra la consolidació de la mediació d'Occident en el conflicte "asseguren els observadores" i, el que menys interessa, el perill que ha existit fins ara amb l'ocupació de Cisjordània que la guerra es converteixi en un conflicte regional amb les conseqüències que porta per a un interès vital de les potències occidentals: el petroli.