Més de 15 persones han mort i desenes han resultat ferides en
l'explosió que es va registrar ahir vespre a la localitat de Rishon
Letzion, al sud de Tel Aviv, i que la Policia atribuí a un atemptat
suïcida. L'atemptat va ser perpetrat en un club nocturn de billar
situat a la zona industrial de la ciutat. El sòtil de l'edifici es
desplomà damunt la gent. «Va ser un kamikaze que portava una gran
càrrega explosiva», va declarar a la televisió l'adjunt del
comandant de la Policia per a la regió centre, Yifrah
Sokhovnik.
Aquest atemptat, el primer que es perpetra a Israel des del
passat 12 d'abril, va coincidir amb la reunió del primer ministre,
Ariel Sharon, amb el president dels Estats Units, George W. Bush, a
Washington. Bush va rebre a la Casa Blanca el primer ministre
israelià, a qui tractà de convèncer que el líder palestí, Iasser
Arafat, és l'únic interlocutor vàlid per negociar la pau. Bush
tenia ahir una difícil tasca, perquè des de l'arribada de Sharon a
Washington, fonts israelianes han reiterat que amb Arafat no es pot
trobar una sortida pacífica a la greu crisi que travessa la zona
des de fa 19 mesos. L'atemptat d'aquesta matinada ve a donar
arguments en aquesta direcció. Ahir vespre es donava per segur que
Sharon interrompria la seva visita oficial i tornaria immediatament
a Israel.
D'altra banda, l'aplicació de l'acord assolit pel Govern
israelià i l'Autoritat Nacional Palestina relatiu a l'església de
la Nativitat de Betlem tornà ahir a quedar bloquejat a causa de
diferents aspectes logístics. El més important és determinar quin
país es farà càrrec dels tretze activistes palestins que han de ser
extradits, un cop que Itàlia ha confirmat la seva negativa a
acollir-los. La falta d'un Estat disposat a fer-se càrrec dels
tretze presumptes terroristes que es troben atrinxerats a
l'església de la Nativitat tornà ahir a ajornar l'aplicació de
l'acord prèviament assolit pels negociadors. El portaveu de
l'Exèrcit israelià, el tinent coronel Olivier Rafowicz, va afirmar
que «l'aplicació s'ha retardat perquè cap país no està disposat a
acceptar els terroristes».
Aquest acord es basa en la deportació de tretze militants
palestins cercats pels serveis de seguretat israelians, com també
el trasllat a la franja de Gaza de 26 activistes més, on han de ser
portats davant de la justícia palestina. En principi, el país que
havia d'acollir els deportats havia de ser Itàlia, però el seu
Govern s'hi va negar a causa de les reticències de l'opinió
pública, ja escarmentada per aquest tipus de situacions després de
l'enrenou que els va causar fa tres anys la presència del líder del
Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdulà Ocalan.
Un altre aspecte del mateix acord, concernent al decomís de les
armes de foc pertanyents als agents de les forces de seguretat
palestines que es troben també atrinxerats a la basílica va ser
resolt per les respectives delegacions negociadores. Segons el
pactat, totes les armes seran requisades per l'Exèrcit i
posteriorment tornades als agents una vegada es completi la
retirada de les ciutats de Betlem i Beit Yala i els agents es
reincorporin al servei. Així mateix, el cap de l'Estat Major de
l'Exèrcit israelià, Saül Mofaz, va criticar ahir el seu govern
perquè deixa que la comunitat internacional s'involucri en el
conflicte amb els palestins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.