Jacques Chirac celebrà una victòria que farà callar la dreta més rància.

TW
0

El neogaullista Jacques Chirac fou reelegit president de França, ja que arrasà ahir l'ultradretà Jean-Marie Le Pen en la segona volta de les presidencials. Chirac atresorà el 81'51 per cent dels vots, mentre que Le Pen obtingué el 18'49 per cent amb el 70 per cent dels vots escrutats. La taxa de participació superà el 80% d'uns 41 milions d'electors, és a dir, bastant més que la taxa de participació registrada en la primera volta d'aquests comicis, celebrats el 21 d'abril, quan fou del 71'60%. Era la primera vegada que un candidat ultradretà arribava al duel final per l'Elisi en la història de la V República: Le Pen eliminà l'anterior primer ministre i candidat socialista, Lionel Jospin, en la primera volta del passat dia 21.

L'abstenció oscil·là entre un 20'6 i un 19'5 per cent, segons les estimacions, mentre que havia estat d'un 28'4 per cent en la primera ronda, un rècord per a una primera volta presidencial. El duel històric d'ahir fou precedit per una àmplia mobilització de la població, que culminà en les manifestacions massives del primer de maig impulsades pels partits democràtics d'esquerres, per «bloquejar» la ultradreta i convertir la segona volta en un «referèndum per la República». En la primera ronda, en la qual concorregueren un rècord de 16 candidats, Chirac havia obtingut només un 19'88% dels vots, la cota més baixa d'un president sortint en la V República. Le Pen havia aconseguit el 16'86 per cent dels sufragis, amb pro feines 0'7 punts més que Jospin.

Ahir, després de dipositar el seu vot a les urnes de Saint-Cloud, als afores de París, on està ubicat el quarter general del seu Front Nacional, Le Pen indicà que si obtenia menys del 30 per cent seria «una gran decepció». Chirac, de 69 anys, que presideix el país des de fa set anys, estrenarà finalment un nou quinquenni (en un referèndum celebrat fa dos anys s'escurçà dos anys el mandat presidencial a França). El flamant president de la República, Jacques Chirac, assegurà als francesos, després de conèixer els primers resultats, que «ha captat» el seu missatge i prometé que el seu nou mandat estarà al servei «de tothom».

«Us he escoltat i us he entès», assegurà Chirac en un missatge radiotelevisat tot just conèixer els primers sondeigs al tancament dels col·legis, recordant així les mítiques paraules del general Charles de Gaulle a Algèria. D'aquesta manera, el president es comprometé a respectar «l'esperit» d'unitat que li permeté obtenir ahir la victòria. A més, en haver estat la inseguretat ciutadana la punta de llança de la campanya que dugué l'ultradretà Le Pen a disputar-li aquesta segona volta, Chirac va anunciar que «la seguretat serà una prioritat», encara que sempre partint de la base del rebuig de la discriminació i apostant pels principis dels «valors de la República: llibertat, igualtat i fraternitat».

Per la seva banda, el líder ultradretà Jean-Marie Le Pen assegurà que la reelecció de Chirac és «una sonada derrota de l'esperança francesa», denuncià que el seu rival ha guanyat per mètodes «soviètics» i el reptà a veure's en les eleccions legislatives de juny. Le Pen afirmà que la victòria de Chirac és «equívoca», ja que li feren costat totes les forces democràtiques, econòmiques, culturals i socials franceses, i vaticinà que aquesta coalició «desapareixerà ben aviat», en declaracions a la televisió France 2. «Ens veurem a les legislatives» del 9 i 16 de juny, reptà el líder del Front Nacional (FN), qui es preguntà «quants del 81 per cent» dels votants de Chirac «votaran per ell en els propers comicis».

El president més votat
Jacques Chirac aconseguí ahir el suport massiu de l'electorat de la dreta moderada i també el de l'esquerra en la segona volta de les eleccions presidencials, i es converteix així en el president més votat de la V República, amb més del 80 per cent dels sufragis. Pel que fa a la taxa de participació, s'estima que també superà el 80 per cent, una xifra molt superior a l'assolida durant la primera volta, 71'60%. D'aquesta manera, sembla haver tingut èxit la forta mobilització contra l'extrema dreta, que es manifestà des de l'endemà de conèixer"se els resultats de la primera volta. El punt àlgid s'assolí el dia 1 de maig, quan un milió i mig de persones es concentraren per dir «no» a l'extrema dreta.