L'abstenció i els resultats de Le Pen són les grans incògnites de demà

Els sondeigs apunten a la reelecció de Chirac com a president francès

TW
0

L'abstenció i el percentatge de vots de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen es perfilen com les principals incògnites en les eleccions presidencials franceses de demà, en les quals el neogaullista Jacques Chirac va camí de ser reelegit de manera àmplia. Però amb l'escarment de la sorpresiva arribada de Le Pen a la segona volta d'aquests comicis, ningú no sembla disposat a vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. Les crides als quaranta milions de votants que no faltin demà a la seva cita amb les urnes i «bloquegin» l'extrema dreta arriben, per això, en un incessant degoteig des de tots els racons de la societat.

Tots insisteixen que la reacció cívica contra Le Pen, que va culminar l'1 de maig amb una mobilització de més d'1'3 milions de persones als carrers de desenes de ciutats franceses, ha de traduir-se ara en vots contra l'extrema dreta i, per tant, per a Chirac. A més dels suports de la seva família política de dretes, el cap d'Estat sortint es beneficia del suport de l'esquerra i d'una llista interminable d'intel·lectuals, artistes, esportistes i associacions, com també dels principals diaris i revistes. Tots ells han enfocat aquests comicis com un referèndum per la República i contra el líder del Front Nacional (FN).

La primera incògnita a revelar demà és l'abstenció, ja que el passat 21 d'abril "primera volta" més d'onze milions d'electors «eren de pesca», com es denomina popularment a l'opció de donar l'esquena a unes eleccions. Això va suposar un índex rècord en una primera volta de les presidencials, amb un 28'40 per cent de l'electorat que uns i altres tracten de guanyar per a la seva causa. L'esquerra, per la seva part, ha recordat als seus simpatitzants temptats per l'abstenció o per posar a les urnes una papereta blanca o nul·la que si ho fan contribuiran a augmentar el resultat de Le Pen, qui té l'avantatge de tenir un electorat fidel. No seria estrany que els gairebé cinc milions de vots que va aconseguir el líder ultradretà i el seu «exdelfí» i rival a l'extrema dreta, Bruno Mégret, es repeteixin diumenge, cosa que li asseguraria entorn del 15 per cent dels votants inscrits.

L'afirmació de Le Pen que les paperetes amb el seu nom són més fosques que les de Chirac van ser rotundament desmentides per la Federació d'Impremta i Comunicació Gràfica, que va negar qualsevol alteració als butlletins de vot, una simple quartilla de paper reciclat de 15 per 10'5 centímetres amb el nom del candidat escrit en negre en minúscules i el cognom en majúscules. D'aquesta manera, el líder ultradretà va començar a donar les primeres puntades del seu discurs de la nit electoral per tractar de treure ferro a la seva gairebé segura derrota i deslegitimar la pràcticament segura victòria de Chirac.