El peronista Lavagna, nomenat nou ministre d'Economia

EfeBuenos Aires28/04/02 0:00

El peronista Roberto Lavagna es va convertir ahir en el nou ministre d'Economia de l'Argentina, el segon que ocupa aquella cartera des que Eduardo Duhalde es va fer càrrec de la presidència, fa gairebé quatre mesos. El flamant ministre té el desafiament d'encarrilar l'economia local i de segellar un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per intentar pal·liar la recessió que el seu país arrossega des de mitjan 1998. Lavagna, de 60 anys i fins ara ambaixador davant de la Unió Europea i de l'Organització Mundial de Comerç, va ser convocat d'urgència per Duhalde per substituir Jorge Remes Lenicov, que va renunciar dimarts quan el Parlament va donar l'esquena als seus plans.

Després de fer el jurament de rigor, el ministre es va tancar durant tota la jornada amb el cap de l'Estat, amb diversos governadors provincials i amb legisladors dels partits majoritaris per dissenyar un nou pla econòmic. Aquest programa, amb el qual el Govern intentarà satisfer les exigències de l'FMI de dràstiques retallades de les despeses estatals i les demandes internes de reactivació de l'economia, s'anunciarà entre «dilluns i dimarts», va anticipar ahir Duhalde.

L'anomenat «corralito» financer que manté atrapats els estalvis de milers d'argentins i principal causa de les contínues protestes populars, entra en l'agenda d'assumptes més urgents i complicats que haurà de resoldre Lavagna. També esprés de la cessació d'una setmana de les operacions de canvi i bancàries que disposà el Banc Central per evitar el drenatge de divises, haurà de definir si deixa el pes a les oscil·lacions del mercat o si regula el mercat de canvi.

La moneda dels Estats Units, que es va cotitzar alhora amb l'argentina des del 1991 fins el gener passat, es va arribar a vendre divendres al mercat negre a un preu d'entre 3'15 i 3'50 pesos, i les autoritats estudien la possibilitat de determinar un canvi fix. Però el nou ministre d'Economia també haurà de dissenyar un programa que inclogui la reactivació de l'activitat industrial i que posi un vertader fre a la constant caiguda de la recaptació tributària i del consum intern.