El president del Govern, Francesc Antich, considera «altament
preocupant» l'increment de l'extrema dreta. Segons Antich, «els dos
grans partits s'han de replantejar moltes de coses», ja que un
triomf lepenista «afectaria drets fonamentals». Per descomptat, el
president Antich no llevà mèrits a la victòria de Chirac i afirmà
que «l'alternaça és sempre bona». El vicepresident, Pere Sampol,
explicà que l'esquerra europea no s'havia sabut adaptar a la nova
realitat de la globalització i de la immigració. Demanà que «es
posin les piles» i reivindicà el nacionalisme d'esquerres com a
resposta a la problemàtica actual. El coordinador general
d'Esquerra Unida, Eberhard Grosske, emplaçà tots els polítics a una
àmplia i profunda reflexió sobre «el divorci existent entre
l'establishment polític i mediàtic i la ciutadania».
De manera semblant es manifestà el secretari general d'UM,
Bartomeu Vicens, que digué: «Hem de saber connectar amb les
inquietuds de la gent», al mateix temps que recordà que el seu
partit feia temps que demanava un «sostre poblacional» per evitar
el sorgiment de fenòmens com el lepenista. El secretari general del
Partit Popular de les Illes Balears, José María Rodríguez, també es
va mostrar molt preocupat per l'augment de la ultradreta, però va
aprofitar per fer, a més, una altra anàlisi, sobre la derrota de
l'esquerra. Rodríguez va assegurar que la primera conclusió que
treu dels resultats de la primera volta de les eleccions
presidencials franceses «és que el Partit Socialista de França és
la referència del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i que els
socialistes han estat un cas manifest d'incapacitat de contactar
amb la societat».
Ja des d'entitats socials, Pere Manel Mulet, coordinador
d'Amnistia Internacional a Mallorca, va demanar que guanyi qui
guanyi les eleccions presidencials «es respecti el compromís amb
els drets humans que han assumit les democràcies». A més, es va
oposar al fet que a França s'acabi «per retornar al seu país els
estrangers, si amb aquesta expulsió es posen en perill els drets
humans, perquè, per exemple, són perseguits al seu país».
Igualment, el secretari de l'Associació de Marroquins de Balears,
Mustafa Boul'Harak, va assegurar que l'avanç de la ultradreta «és
un desbarat preocupant. Si guanya la presidència expulsaran els
immigrants sense papers i modificaran l'assistència als que en
tenguin. La línia de Le Pen va en vies de conservar la raça 'pura'
francesa i no es pot permetre». Boul'Harak es mostrà preocupat
també perquè el protagonisme i la força de la ultradreta a França
no sigui un cas aïllat, ja que ve precedit pel cas de Joerg Haider
a Àustria i de Gianfranco Fini a Itàlia.
Pel cap d'Agrupación Social Independiente (ASI), Joaquín
Rabasco, «la grandesa de la democràcia ens juga aquestes passades,
és com els designis del Senyor, inexpugnable. Què deim quan HB
guanya al País Basc? Així és la democràcia. Això és el mateix. Ara,
jo no l'hauria votat». Per la seva banda, el professor i president
de la Fundació Sa Nostra, Sebastià Serra, expressà la seva
«preocupació» per l'obtenció del 17% dels vots per part de l'FN
que, en el seu parer, es troba «sis punts per sobre d'allò que
hauria trobat racional». Serra ho atribuí a «la manca de tacte de
l'esquerra francesa amb l'opinió pública», que ha menystingut «el
prestigi polític de Jospin».
En aquest mateix sentit opinà el professor d'història de la
UIB Miquel Duran, que
assenyalà com a principals motius de la victòria ultradretana allò
que afirmà Jospin la nit electoral: «La demagògia de la dreta i la
dispersió de l'esquerra han provocat l'acostament dels descontents
al partit ultra». «Quan manca la il·lusió passen aquestes coses.
Els socialistes francesos no han despertat l'entusiasme de
l'electorat, i a més Jospin ha pagat el seu proeuropeisme. Esperem
que l'entrada en joc dels que s'abstengueren no afavoreixi Le Pen»,
va concloure, «preocupat», l'historiador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.