Després de la seva caiguda en la primera volta de les
presidencials, l'esquerra haurà de donar suport al neogaullista
Jacques Chirac per aturar l'ultradretà Jean-Marie Le Pen en el duel
final i veure com es reconstrueix amb vista a les legislatives.
Encara atordits pel revés electoral d'ahir, que priva la l'esquerra
de participar en la segona volta presidencial per primera vegada
des del 1969, alguns membres destacats de l'anomenada «esquerra
plural» han instat ja a votar Chirac, a fi que Le Pen no pugui
accedir a l'Eliseu. L'esquerra, fent-se creus d'haver de votar
Chirac i de demanar que li donin suport, assumeix la seva
responsabilitat de salvaguardar la República i de frenar l'extrema
dreta, encara que atribueix una part de la seva pujada al discurs
del president sobre la inseguretat a França, que ha fet sorgir la
por entre la població.
Encara que la seva principal tasca ara és aturar Le Pen,
l'esquerra mira més enfora i pensa com s'ha de recompondre per a
les legislatives del mes de juny. El gran derrotat, el primer
ministre i candidat socialista Lionel Jospin, que les enquestes
col·locaven fins al darrer moment en segona posició, ja es referí
la nit passada al fet que «la dispersió de l'esquerra» i «la
demagògia de la dreta» han fet possible el duel Chirac-Le Pen.
Jospin, que va perdre set punts respecte dels seus resultats en la
primera ronda de les presidencials del 1995 "23'3 per cent enfront
de 16'07%", va assumir la responsabilitat d'aquest «fracàs» i va
anunciar la seva retirada de la vida política després de la segona
volta de les votacions a l'Eliseu.
Ahir, el buró nacional del Partit Socialista, amb Jospin al
capdavant, estudiava la seva tàctica per a la segona volta del 5 de
maig i començava a preparar les legislatives. Segons els analistes,
a l'«esquerra plural» li ha costat cara la seva coalició
governamental i, concretament, Jospin s'ha vist perjudicat per la
dispersió de candidats, al marge de l'apogeu dels extremismes de
dreta i d'esquerra i de l'abstenció rècord (un 27'6%) com a reflex
de la desil·lusió popular amb la classe política. Precisament,
l'esquerra confia per a les legislatives en aquests ciutadans que
ahir no acudiren a les urnes i en l'estupor pel sorprenent progrés
de l'ultradretà Le Pen.
Així, espera superar l'ensorrament de les presidencials: en
conjunt, els candidats de l'«esquerra plural», sense comptar-hi el
«republicà» i exministre de Jospin Jean-Pierre Chevenement, no
arribaren al 27 per cent dels vots. Jospin va obtenir un 16'07%, el
verd Noel Mamere un 5'27%, el comunista Robert Hue un 3'41% i la
radical d'esquerres Christine Taubira el 2'15% dels sufragis. Però
Jospin no és l'únic líder esquerrà apallissat, tot i registrar els
pitjors resultats d'un candidat socialista a la presidència des del
1969 i perdre 11 punts al seu feu de Cintegabelle "sud de França"
respecte del 1995. Hue, president del Partit Comunista Francès
(PCF), amb el 3'41% dels vots ha batut els mínims de la seva força
política en unes presidencials "per primera vegada ha baixat dels 2
milions de vots, als 950.000 d'ara" i veu perillar el futur de la
seva formació.
Mamere, encara que supera el 3'3 per cent de la seva antecessora
Dominique Voynet, queda gairebé en la meitat del 9'7 per cent
aconseguit pels Verds en les eleccions europees del 1999.
Proclamant un «mea culpa», Mamere, que demana el vot per a Chirac,
opina que «és el conjunt de l'esquerra, de tota l'esquerra, que ha
estat severament castigat perquè no ha donat respostes eficaces a
les desigualtats, a la precarietat i a la injustícia que afebleixen
la nostra societat». També Hue es refereix a «la laxitud, les
insatisfaccions, les decepcions, les frustracions i les ires» dels
ciutadans. El 16'86 per cent de Le Pen sumat al 2'34 per cent de
Bruno Mégret du els ultradretans al 19'2 per cent dels vots,
inferior al percentatge aconseguit per Chirac tot sol.
Segons tots els sondeigs, Chirac guanyarà la segona volta de les
eleccions presidencials del 5 de maig amb un 77-80 per cent dels
sufragis, gràcies als suports expressats per la gran majoria dels
partits tant d'esquerra com de dreta. Tothom ha atribuït el
sorprenent vot a favor de l'extrema dreta xenòfoba en la primera
volta de les eleccions presidencials franceses a la dramatització
del gir cap a la dreta en la política de l'Europa Occidental,
alimentat pels temors de la violència, la immigració i la pèrdua
d'identitat. Les eleccions han estat tan excepcionals com a part
d'una tendència més àmplia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.