Una neteja ètnica que va esgarrifar tot Occident

TW
0

La caiguda de l'enclavament musulmà d'Srebrenica, a l'est de Bòsnia, el juliol de 1995 i la posterior execució de diversos milers d'homes per part de les forces serbobosnianes va indignar la comunitat internacional. L'11 de juliol de 1995, les forces serbobosnianes van aconseguir entrar, després d'un llarg setge, a l'enclavament d'Srebrenica, que estava sota la protecció de les forces de pau de l'ONU per tractar-se d'una «zona segura».

Els pocs centenars de cascs blaus d'Unprofor, holandesos amb només armes lleugeres, van acordar no oposar resistència. Els homes musulmans que es trobaven a l'enclavament, uns 15.000, van intentar trencar el cèrcol per fugir cap a territori encara controlat pel Govern de Sarajevo, però uns 7.000 van ser capturats. La població va ser concentrada en unes fàbriques als afores de la ciutat, per ser evacuada cap la zona musulmana, però primer els homes d'edat militar que es trobaven al lloc van ser separats de les dones i al·lots, presumiblement per ser executats.

Els investigadors internacionals han pogut trobar els cadàvers de 3.500 homes musulmans d'edat militar, dels 7.000 que van desaparèixer. La notícia de les execucions en massa va horroritzar el món i va ressaltar la incapacitat de l'UNPROFOR per controlar la situació a les «zones segures». Aquestes zones estaven suposadament desmilitaritzades, però des d'elles les forces musulmans atacaven localitats properes sense que els cascs blaus poguessin impedir-ho, fet que va impulsar els intents dels serbobosnians de capturar-les. La matança a Srebrenica i un atac amb morters contra Sarajevo motivaria la intervenció de l'OTAN contra els serbobosnians.