Dimiteix el Govern holandès per l'informe de la matança d'Srebrenica

«Mitjançant aquesta dimissió, la coresponsabilitat política d'Holanda en la situació en la qual les matances es produïren és visible», declarà el primer ministre davant el Parlament. Malgrat tot, Wim Kok va subratllar amb insistència que el seu país no és culpable de «la terrible mort de milers de musulmans de Bòsnia» després de la presa de l'enclavament per les forces sèrbies el juliol de 1995. «Els culpables són els serbis de Bòsnia, i en particular el general Mladic. El general Mladic i altres més són criminals de guerra i han de ser jutjats a la Haia», seu del Tribunal Penal Internacional, va afegir. Kok va donar compte de la decisió presa després d'una reunió d'urgència del Consell de Ministres celebrada ahir. La reunió del Gabinet va ser convocada després que el ministre de Defensa, Frank de Grave, i el de Medi Ambient, Jan Pronk, fessin pública la seva intenció de dimitir en els pròxims dies.

La crisi governamental es va desencadenar com a conseqüència de la publicació d'un informe sobre la matança de milers d'homes bosniomusulmans a Srebrenica per les tropes serbobosnianes l'estiu de 1995, quan aquesta localitat estava sota custòdia de cascs blaus holandesos. L'informe sobre la caiguda d'Srebrenica, fet per l'Institut de Documentació per a la Guerra (NIOD) després de gairebé sis anys de treballs, criticà durament el govern de 1993 que va prendre «a la lleugera» la decisió d'enviar els cascs blaus holandesos. L'informe assenyalava a Wim Kok, que acabava d'assumir les regnes del seu primer govern quan va caure l'enclavament el 1995. La decisió té un gran valor simbòlic, encara que estava previst que les eleccions generals a Holanda se celebrin el pròxim 15 de maig. La reina d'aquest país va demanar als dimissionaris que continuïn en el govern de manera interina.

L'informe que ahir va fer caure al Govern holandès repartia la culpa per la matança d'Srebrenica entre aquest Executiu, l'ONU i fins i tot els musulmans que resistien dins de l'enclavament, però eximia l'expresident serbi i iugoslau Slobodan Milosevic. El document concloïa que Ratko Mladic, el comandant de l'exèrcit serbi de Bòsnia, és el màxim responsable de la matança de 7.000 homes musulmans d'Srebrenica, però considerava que aquest va actuar per compte propi, sense consultar amb el seu líder polític, Radovan Karadzic.

Karadzic, Mladic, diversos oficials serbobosnians i Milosevic estan acusats pel Tribunal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia de genocidi a Bòsnia, particularment per l'ocorregut a Srebrenica. Encara que els dos líders serbobosnians continuen pròfugs, Milosevic està sent jutjat des del passat 12 de febrer i el general serbobosnià Radislav Krstic ja va ser condemnat a 46 anys de presó per la seva responsabilitat a Srebrenica. L'informe, presentat el passat dia 10, va ser elaborat a petició del Govern d'Holanda i era el resultat de sis anys d'estudi d'arxius de tot el món i d'entrevistes a més de 900 persones. El NIOD va concloure que l'enclavament declarat «zona segura» per l'ONU era pràcticament indefensable, per la qual cosa condemnava el Govern d'Holanda per haver-ne assumit la protecció.

Acte moral
Bòsnia va interpretar ahir la dimissió del Govern holandès pel succeït a Srebrenica com un «acte moral» que pot ajudar a aclarir «el paper de la comunitat internacional en la guerra de Bòsnia», va dir el portaveu d'Exteriors bosni, Amer Kapetanovic, que reaccionà així a la dimissió presentada pel Govern holandès «pel seu sentiment de responsabilitat». Segons Kapetanovic, tant la comunitat internacional com les autoritats bòsnies tenen «una gran responsabilitat moral» en què s'aclari la massacre d'Srebrenica.