Hores abans de renunciar, Chávez es dirigí a la població per televisió.

TW
0

Un dels màxims opositors al règim d'Hugo Chávez s'ha convertit en el nou president del Govern transitori de Veneçuela. Pedro Carmona Estanga, el líder de Fedecámaras, que agrupa els empresaris del país sud-americà, ha promès als veneçolans «que garantirà el restabliment de la Democràcia» al país i que serà «inflexible en propiciar que hi hagi sancions contra els qui hagin violentat la Constitució». Les eleccions se celebraran, previsiblement, el pròxim mes de desembre, segons asseguren alguns mitjans de comunicació locals.

Les últimes 48 hores a Veneçuela han estat un caos. A l'anunci d'una contramanifestació progovernamental a les portes del cèntric Palau de Miraflores, paral·lel a la marxa que duien a terme els detractors de Chávez a la seu de Petroleos de Venezuela, S.A., a Chuao, van seguir hores caòtiques. Partidaris i contraris al mandatari veneçolà van coincidir en els voltants de la seu de l'Executiu i el pànic es va apoderar dels allà presents quan diversos franctiradors van obrir foc contra els manifestants, operació que es va saldar, segons l'últim balanç oficial, amb catorze morts i 110 persones ferides.

Les autoritats veneçolanes han posat en marxa una sèrie d'operatius en diferents barris i municipis propers a Caracas a fi de trobar armes que van poder ser usades per partidaris de l'ara expresident veneçolà Hugo Chávez per reprimir les manifestacions, que es van tancar amb la sortida del mandatari de la Presidència. Fedecámaras i el major sindicat del país, la Central de Treballadors de Veneçuela (CTV), havien demanat hores abans de manera conjunta la renúncia del president. La vaga en contra de Chávez, que s'havia convertit ja en general, havia començat dimarts com una aturada nacional de 48 hores, en suport al conflicte de la gerència de la petroliera PDVSA, que ahir complia vuit dies d'aturada.

El recent designat president del Govern provisional de Veneçuela va anunciar ahir que entre les primeres mesures del seu Govern estarà la restitució del nom de la nació «que tornarà a anomenar-se República de Veneçuela» i que tots els gerents destituïts a PDVSA «tindrien l'oportunitat de tornar als seus càrrecs amb l'honor que es mereixen». El benefici s'estendria a altres membres de la Força Armada, que van ser jubilats amb anticipació, transferits a destins remots o van quedar provisionalment sense càrrec durant el Govern de Chávez, iniciat el febrer de 1999.

Carmona va assegurar que entre els primers decrets estan la «crida a un nou procés electoral» que haurà d'assegurar la seva netedat i transparència, a través d'unes institucions que funcionin. Segons van informar fonts extraoficials, els comicis tindran lloc, previsiblement, el pròxim mes de desembre. El president interí va reiterar «la confiança que hi haurà una visió moderna per a la recuperació de l'economia de Veneçuela, per a la generació d'ocupació i de llocs de treball al país». No en va, l'aturada de vuit dies als Petrolis de Veneçuela, quart productor mundial de crus, la major petroliera de Llatinoamèrica i la major generadora de divises de Veneçuela, estava minant l'economia del país. L'Organització de Països Exportadors de Petroli manifestà ahir la preocupació per la situació al país, en témer que augmenti fortament la seva producció.

Un gallec ferit greu
El ciutadà gallec donat per mort la matinada d'ahir a Veneçuela es troba «en coma no profund» després d'haver estat operat per extreure-li una bala del cap, segons informaren ahir fonts del Consulat General d'Espanya en el país sud-americà, el titular del qual, Eduardo Cerro, va visitar ahir el ferit a l'hospital.