El president de Colòmbia va acusar ahir les FARC, la principal
força guerrillera esquerrana del país, d'atemptar contra la
democràcia amb el segrest de la candidata presidencial Ingrid
Betancourt. «Els violents han tornat a atemptar contra la
democràcia i aquesta vegada han segrestat una candidata
presidencial en un acte que condemnam amb tota la força de la
nostra veu», va dir Andrés Pastrana, en to enèrgic. El secretari
general de l'ONU, Kofi Annan, també condemnà el segrest i demanà
als rebels que la capturaren que l'alliberin juntament amb altres
captius, segons confirmà ahir un portaveu de l'organisme.
La candidata independent Ingrid Betancourt va ser segrestada
dissabte per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC),
quan tractava d'ingressar per carretera al poble de San Vicente, el
més gran de la zona de distensió que intenta reocupar l'Exèrcit
després de la ruptura de les negociacions de pau. La dirigent
política, de 40 anys, va desatendre les recomanacions del Govern i
de les autoritats militars, que la van advertir sobre els riscs de
fer el viatge per carretera davant de la presència de guerrillers a
la zona.
Betancourt, qui registra menys d'un 1 per cent en les intencions
de vot de cara a les eleccions presidencials del 26 de maig, es va
sumar a cinc congressistes i a desenes de civils segrestats per les
FARC en els darrers anys. «Segrestar membres del Congrés, segrestar
una candidata presidencial i colombians és un segrest a la
democràcia», va afegir Pastrana, qui dimecres va trencar les
infructuoses negociacions de pau de més de tres anys.
Les FARC cerquen pressionar el Govern per bescanviar els
legisladors i la candidata presidencial per rebels empresonats a
les presons governamentals, d'acord amb fonts de la seguretat.
Colòmbia, país de més de 40 milions d'habitants, afronta la guerra
interna més prolongada del continent, que només en la darrera
dècada va deixar 40.000 persones mortes. La UE va condemnar ahir el
segrest de Betancourt i va demanar als rebels que respectin la seva
vida i l'alliberin. Mentrestant, unitats d'elit de l'Exèrcit, amb
el suport d'helicòpters, van continuar assumint el control de
l'antic indret en el qual van viure, amb comoditats i sense la
pressió militar, els líders de la guerrilla i 4.000 dels seus
combatents.
Ofensiva
L'Exèrcit colombià es disposava ahir a reprendre el control de dos
pobles de l'antiga zona neutral, La Macarena i La Uribe (sud-est),
aquest darrer considerat com el bastió històric del cap i fundador
de la guerrilla de les FARC, Manuel Marulanda, «Tirofijo». «Estam
preparant l'operació aèria i terrestre per restablir l'ordre i la
democràcia a La Macarena i a La Uribe, tal com ja ho vam fer en les
altres tres localitats, compreses a l'antiga zona neutral», va
assegurar una font oficial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.