El primer ministre afganès, Hamid Karzai, en l'enterrament d'Abdul Rahman.

TW
0

La Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) rebé la matinada d'ahir el seu «baptisme de foc» en ser objecte del primer atac des de la seva arribada a Kabul, el passat 22 de desembre. Un franctirador no identificat va disparar contra una parada d'observació del segon batalló del regiment britànic de paracaigudistes, segons va informar en roda de premsa el cap de personal de l'ISAF, coronel Richard Barrons, qui va precisar que les tropes britàniques van trobar posteriorment un mort i cinc ferits en els voltants i que no es va haver de lamentar víctimes entre els observadors internacionals.

Després de l'atac, les tropes britàniques van respondre als trets. El personal del lloc d'observació va ser immediatament evacuat, segons Barrons. Els atacants es van donar a la fuga en un automòbil, segons el coronel, qui va afegir que, amb les primers llums del dia, els soldats de l'ISAF es van traslladar al lloc del qual va partir l'atac, on van trobar un automòbil ple de trets, i en una casa, van trobar un mort i cinc ferits, que foren hospitalitzats.

D'altre costat, el primer dirigent polític assassinat després de la caiguda del règim talibán, el ministre de l'Aviació Civil, Abdul Rahman, fou enterrat ahir en un ambient lúgubre de pluja i fred, i davant de la indiferència dels ciutadans de Kabul. Per la seva part, el president interí, Hamid Karzai, que va assistir a la cerimònia, va fer una crida als afganesos perquè deixin de matar-se entre ells i iniciïn el camí cap la pau.

L'homicidi de Rahman va ser atribuït en un primer moment a una multitud de pelegrins enfurismats i exasperats perquè no arribaven els avions que havien de conduir-los a La Meca per al pelegrinatge. Tanmateix, posteriorment Karzai atibuí l'assassinat a set persones, dos d'elles generals i un fiscal del Ministeri de Justícia.