Els mitjans de comunicació acreditats segueixen la primera jornada del judici.

TW
0

El destí d'Slobodan Milosevic es decideix des d'ahir a la Haia, on va tenir lloc la primera jornada del judici a l'expresident iugoslau per genocidi, crims de guerra i contra la humanitat als Balcans. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) jutja Milosevic, de 60 anys, com a principal responsable d'un pla que, segons l'acusació, va sotmetre a foc i sang els territoris de Croàcia, Bòsnia i Kosovo entre 1991 i 1999 amb l'objectiu de crear una «Gran Sèrbia». La fiscal cap, Carla del Ponte, va explicar que la seva intenció és demostrar la «responsabilitat individual» de Milosevic en aquests crims, i va assegurar que és «la comunitat internacional» qui du l'expresident a la banqueta, en un procés que "va dir", no té motivacions polítiques.

Milosevic, que no va pronunciar ni una paraula durant la vista, es podrà expressar en defensa seva avui, una vegada que hagi conclòs l'exposició inicial dels arguments de l'acusació, que ahir va presentar l'advocat Geoffrey Nice, de l'equip de Del Ponte. Nice va assumir la responsabilitat d'exposar cronològicament fets que, segons la seva opinió, demostren que des del 1991 hi va haver un pla per crear la «Gran Sèrbia» i en el qual es fonamentaren els crims dels quals s'acusa Milosevic. L'advocat va descriure les accions destinades a obtenir, el 1991, la secessió dels territoris habitats per serbis a Croàcia, i va posar exemples de casos de tortura, assassinats, deportacions i treballs forçats contra la població no sèrbia.

A més, va dir que hi havia un «model» de setge aplicat sistemàticament, consistent a envoltar pobles amb forces sèrbies, per després assaltar-los i practicar-hi allò que es va començar a anomenar «neteja ètnica». Aquest comportament «es va convertir en la norma, no en l'excepció», segons l'advocat. La Fiscalia va relatar esdeveniments tràgics de la guerra de Croàcia, com ara el setge de la ciutat de Vukovar, i va intentar explicar els vincles que ha pogut trobar entre Milosevic i Arkan, líder de les forces paramilitars sèrbies. Nice va mostrar al tribunal diagrames amb una estructura de comandament polític que considera la prova que la decisió final d'allò ocorregut a Croàcia, i posteriorment a Bòsnia, corresponia a Milosevic.

L'advocat va presentar imatges del setge i de l'atac a la ciutat de Dubrovnik, amb detalls de les armes amb què se'n va atacar el centre històric, protegit per la Unesco, i va declarar que el bombardeig llançat per l'Exèrcit Federal Iugoslau «no va ser accidental», sinó que responia a un pla més ampli. A Croàcia, com a Bòsnia posteriorment, es tractava d'aplicar aquest pla a fi d'aglutinar en un mateix territori la població sèrbia de la desmembrada Iugoslàvia, va dir Nice. En el cas de Bòsnia, aquesta estratègia va conduir, segons la Fiscalia, a la comissió del delicte de major gravetat del qual s'acusa Milosevic, el de genocidi.

La fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, Carla del Ponte, assegura que no «preveu» la possibilitat que Slobodan Milosevic no sigui declarat culpable en el judici que va començar ahir. «Ho intentarem tot perquè Milosevic sigui considerat culpable dels crims de què se l'acusa. La meva acusació és molt sòlida, no tinc gens de por», declara Del Ponte en una entrevista que ahir publicava el vespertí francès Le Monde. La fiscal afegeix que, encara que l'expresident iugoslau no fos declarat culpable de crims de guerra, «la qual cosa no preveig», aquest procés farà «avançar la justícia internacional».