El president argentí, Eduardo Duhalde.

El president argentí, Eduardo Duhalde.

France PressBuenos Aires04/02/02 0:00
TW
0

La sentència de la Cort Suprema de Justícia argentina contra el congelament bancari va provocar el primer consens polític gairebé unànime de suport a un Govern argentí des que el país es va sumir per desembre en la major crisi econòmica, social i institucional de la seva història. Ferit per una sentència que des de divendres fa témer un col·lapse financer, el president Eduardo Duhalde va demanar i va obtenir el suport de l'oposició per començar avui el procés de destitució d'una Cort acusada pels polítics de servil i per la gent de corrupta. Per si això fos poc, l'Executiu argentí cerca reaccionar davant el veredicte de la Cort Suprema contra el denominat corralito bancari i prepara anuncis que inclouen l'alliberament d'una part dels fons retinguts als bancs i la flotació controlada del tipus de canvi.

Duhalde i dirigents de tots els partits que es reuniren durant el cap de setmana acordaren aconseguir al Senat els dos terços necessaris per remoure la Cort Suprema. El procés de destitució pot portar entre dos i sis mesos, però tant el Govern com l'oposició coincideixen que el Congrés podria suspendre almenys alguns dels seus magistrats les setmanes vinents. Duhalde va rebre el suport del seu partit, el Justicialista (PJ peronista), i dels blocs de la Unió Cívica Radical i el Frepaso, sectors que van donar els seus vots a l'Assemblea Legislativa que el va elegir president l'1 de gener. També li va fer costat un sector de centreesquerra.

A diferència dels seus dos antecessors, Duhalde, que va iniciar el seu govern el 2 de gener, no va tenir obstacles per sumar suports contra la Cort. Tots els sectors polítics li van fer costat de manera explícita, llevat dels corrents peronistes que segueixen l'expresident Carlos Menem, un enemic del president. La Cort ahir censurada va ser formada en la dècada de 1990, quan Menem va ampliar de cinc a nou el nombre d'integrants. Menem va escollir cinc persones afins que li van assegurar la protecció en decisions d'envergadura com les privatitzacions, la indexació de jubilacions i l'indult a guerrillers i militars de la passada dictadura. Sobre la Cort pesen actualment 28 denúncies per mal exercici de funcions.