ReutersSantiago30/01/02 0:00
TW
0

Xile pot vanagloriar-se amb orgull que l'any passat va avançar en termes econòmics i polítics en comparació amb els problemes dels seus veïns. Però darrere d'aquest rostre presumptuós, encara ronda un dolor que no el deixa dormir tranquil. La consciència nacional continua presa del sangonós record d'un miler dels seus compatriotes que van ser detinguts i desapareguts durant la dictadura que va encapçalar Augusto Pinochet, entre 1973 i 1990. I aquests fantasmes són conseqüència principalment del repicar constant d'una pregunta que centenars de famílies xilenes es fan cada dia, des de fa gairebé 30 anys: on són? «La recerca de la veritat i la justícia són principis fonamentals i drets irrenunciables», va comentar l'advocat de drets humans Nelson Caucoto.

Malgrat les ensopegades sofertes, l'agrupació de familiars de detinguts desapareguts, el moviment xilè més emblemàtic en la lluita pel respecte als drets humans, no ha decaigut en el seu afany per trobar els seus parents, per la qual cosa recorda persistentment aquesta tasca incomplerta al Govern. Es varen intentar diverses fórmules per calmar aquesta desesperança. A començaments de la dècada de 1990, les autoritats van elaborar un informe anomenat de veritat i reconciliació que va dictaminar oficialment que 3.000 persones van morir producte de la violència política durant la dictadura i que més de 1.100 van desaparèixer sense deixar rastre.

Deu anys després, el Govern creà l'anomenada Mesa de Diàleg, una instància que reuní caps militars i advocats de drets humans que tenia com a finalitat aclarir el destí dels detinguts desapareguts. Les forces armades lliuraren el gener del 2001 un informe en el qual acceptaren per primera vegada l'existència de desapareguts i n'assenyalaren el parador de 200, afirmant que 150 haurien estat llançats a la mar, a rius o a llacs del país. Però diversos cadàvers, suposadament llançats a l'oceà Pacífic, foren trobats en fosses il·legals i en recintes militars, fet que va llançar per terra aquest reconeixement. «Va ser una farsa. No es va recuperar cap cos producte de la informació de les forces armades», va dir la presidenta de l'Agrupació de Familiars de Detinguts Desapareguts, Viviana Díaz.

La decepció ocasionada per l'informe de la Mesa de Diàleg va conspirar contra l'interès nacional de mirar al futur i girar la pàgina del cruent passat. Tanmateix, la justícia i el Govern han obert altres vies per avançar en aquesta recerca. La Cort Suprema va encomanar el 2001 a diversos jutges la missió especial d'investigar on són les víctimes. «Aquest treball encara no ha llançat els seus fruits, però sens dubte l'acció empresa per aquests jutges mereix un ampli i decidit suport, ja que es tracta d'un seriós i profund esforç per avançar decididament en l'aclariment dels casos», va dir Caucoto. A poc a poc aquests magistrats han arribat a tètrics llocs on han descobert restes òssies o cossos de víctimes que han donat pistes per a la seva identificació.

Fins i tot es va produir una troballa macabra: una dent, que va permetre establir que als voltants de Santiago havia estat enterrat un detingut desaparegut. «Fins ara hem identificat 204 persones i tenim unes 102 mostres que falten per identificar», va dir el director del Servei Mèdic Legal, Jorge Rodríguez. Notícies positives, però encara insuficients per als familiars de víctimes que sol·liciten i exigeixen més urgència, ja que el temps passa i veuen que s'allunya l'opció que gairebé 1.000 famílies puguin sepultar dignament els seus parents.