AgènciesPalma29/01/02 0:00
TW
0

Amb un desenvolupament tan trepidant com les novel·les de John Le Carré, l'escàndol de l'empresa Enron continua el seu avanç imparable en la política dels Estats Units, encara que de moment amb més preguntes que respostes. L'aparent suïcidi d'un exvicepresident, la inesperada renúncia del seu màxim responsable i els constants intents de la Casa Blanca per desmarcar-se'n s'han sumat aquesta setmana a aquesta intriga de poder i doblers a la qual, per ara, només li falta l'ingredient del sexe per assemblar-se a un embolic clàssic de «best-seller». Podria dir-se que, en aquest moment, la trama Enron es troba en un dels seus moments més interessants, i alguns analistes dels Estats Units opinen que, si es tractàs d'una sèrie de televisió, es trobaria en plenitud de temporada. Un «best-seller» sobre la caiguda en picat d'aquesta empresa texana, que ha suposat la major fallida en la història del capitalisme, tindria molts personatges sospitosos a les seves pàgines.

Hi ha polítics d'altíssim nivell dels quals se sospita la seva implicació, flamants executius acostumats a nòmines de centenars de milers de dòlars que ja no somriuen, auditors que destrueixen documents crucials i "el més dramàtic" milers d'empleats desesperats per haver perdut la seva feina i els seus fons de pensions. Gairebé cada dia, el cas Enron descobreix noves revelacions i esdeveniments que, segons The Washington Post, tenen tots els ingredients del clàssic escàndol de Washington: republicans i demòcrates afectats, citacions judicials a balquena, periodistes molt inquisitius, profusió d'advocats i, sobretot, doblers. El passat 2 de desembre, l'empresa de comercialització de serveis energètics Enron va anunciar la seva fallida, atès que es va fer insostenible ja l'ocultació de les seves fortes pèrdues econòmiques, en la qual aparentment va col·laborar l'auditora Arthur Andersen en destruir documents crucials.

El Congrés, el Departament de Justícia i la Comissió del Mercat de Valors investiguen l'estrepitosa fallida d'Enron, amb un especial interès en el comportament dels seus executius "que s'enriquiren venent accions mentre milers d'empleats no sospitaven la greu situació de la companyia" i també dels auditors d'Arthur Andersen. El cas Enron va assolir divendres caire de drama, quan un dels seus exvicepresidents, John Clifford Baxter, de 42 anys, va ser trobat mort per un tret al cap a l'interior del seu cotxe en un barri residencial de Houston, al costat d'una nota sobre la seva voluntat de treure's la vida. Baxter, que havia criticat els obscurs maneigs de l'empresa, va ser un dels executius que va aconseguir milions de dòlars per la venda de les accions de la companyia (35 milions) i figurava a la llista de potencials testimonis que pensaven entrevistar els investigadors federals.

Però, qui són els possibles implicats polítics en aquest cas? Qui va ordenar, en darrer terme, la destrucció de documents? Hi va haver ús d'informació privilegiada? Els demòcrates dirigeixen especialment els seus dards al vicepresident dels Estats Units, Richard Cheney, que va mantenir almenys sis entrevistes amb executius de l'empresa de Texas i que va intercedir pels seus interessos davant del govern indi. Però tampoc no se salven altres importants representants del Govern dels Estats Units, com els secretaris de l'Exèrcit o del Tresor, i fins i tot moltes de les seves esposes, que van perdre milers de dòlars amb la fallida d'Enron, les accions del qual van passar en amb prou feines un any de costar 90 dòlars a un dòlar.

Entre les damnificades es troben la dona de Donald Rumsfeld, secretari de Defensa, i la sogra del president dels EUA, George W. Bush, que tenia una relació personal amb Kenneth Lay, que va ser el màxim responsable d'Enron fins que dimecres passat va presentar la seva dimissió. Aquesta empresa de comercialització d'energia va ser durant anys un valor molt preuat a Wall Street i una de les principals contribuents a les campanyes polítiques de demòcrates i de republicans, entre elles les impulsades per l'actual llogater de la Casa Blanca, a la qual va aportar més de 600.000 dòlars des de 1993. Ara el president dels Estats Units ja no rep Kenneth Lay.