Un argentí protesta a les portes d'un banc.

TW
0

La Policia Federal va escorcollar ahir entitats bancàries, aeroports o empreses de transports en el marc d'una investigació davant de la presumpta fuga de capitals de l'Argentina, fins i tot després que es decretàs el 'corralito'. Tot això el mateix dia que el president del Banc Central de la República Argentina (BCRA), Roque Maccarone, presentava la seva dimissió per considerar que no tenia suport polític del Govern del peronista Eduardo Duhalde. Serà rellevat pel vicepresident de l'entitat, Mario Blejer, un economista que va servir durant 21 anys en el Fons Monetari Internacional (FMI) i va ser assessor del controvertit exministre d'Economia Domingo Cavallo en les seves negociacions amb l'organisme.

Maccarone va presentar la seva renúncia, de manera verbal, en considerar que un sector del Govern va pretendre exhibir-lo com a responsable d'un error en la notícia en què es va assegurar dilluns passat que els qui tenien crèdits hipotecaris per més de 100.000 dòlars havien de cancel·lar-los al valor de dòlar al mercat lliure. Aquesta informació va ser rectificada dimarts, quan es va informar que les cancel·lacions anaven a pactar-se d'acord amb la cotització del dòlar oficial.

Durant la nit de dimecres a dijous i al llarg de tot el dia d'ahir, efectius de la Policia Federal Argentina varen concretar una sèrie de registres a entitats bancàries, aeroports o empreses de transports en el marc d'una investigació davant de la presumpta fuga de capitals del país austral, fins i tot després de decretar el 'corralito'. Concretament, les forces de seguretat varen inspeccionar oficines del Banc BBV Banc Francès (amb capital espanyol) i del britànic HSBC, així com de sis companyies de transport de cabals (entre elles l'espanyola Prosegur), peatges de carreteres i sectors de càrrega de l'aeroport internacional d'Ezeiza, a Buenos Aires, a més d'una empresa nord-americana d'aviació de càrrega.

I és que uns 10.000 milions de dòlars varen ser enviats des d'Argentina a l'exterior, fins i tot després de l'entrada en vigor de les restriccions dels dipòsits a començaments de desembre, segons va assegurar ahir la jutgessa federal María Servini de Cubría. El sistema financer argentí es va col·lapsar després de la retirada massiva de dipòsits, calculada en 10.000 milions de dòlars, el que va obligar el Govern a congelar dipòsits i col·locar límits d'extracció dels comptes.