El Programa de l'ONU per a l'Acció contra les Mines (MAPA) ha
començat a «netejar» el territori afganès de les bombes de raïm
llançades per l'aviació nord-americana durant la seva campanya
contra els talibans i Al Qaeda i que quedaren sense esclatar. Les
operacions de desminat, interrompudes a mitjans del passat mes de
setembre, es reprengueren després que Washington entregàs al MAPA
la llista dels 103 objectius que foren atacats amb aquests
projectils. Tal com explicà el vicecoordinador de l'ONU per a
l'Afganistan, Antonio Donini, les bombes de raïm sense esclatar o
CBU «suposen un perill molt significatiu per a les persones que
tornen a les zones bombardejades perquè són molt inestables i són
molt disperses». De fet, un sol artefacte d'aquest tipus inclou al
seu interior 200 'minibombes', dissenyades per escampar-se en un
radi molt ampli i fragmentar-se en centenars de peces de
metralla.
La coalició assegura haver llançat 1.210 bombes de raïm en 78
llocs, el que suposa 244.420 submunicions, a les quals s'afegeixen
desenes de milers més disparades contra unes altres 25 zones les
dades de les quals encara no s'han proporcionat. Les estadístiques
indiquen que aproximadament un 10 per cent de les bombes de raïm no
arriben a esclatar, el que suposa que almenys 25.000 subprojectils
romanen intactes en tot l'Afganistan. Tal com ja va ocórrer a
Kosovo el 1999, el problema afegit de les bombes sense esclatar,
com el de les mines, és que milers de refugiats i desplaçats estan
tornant a les seves llars, devers 5.000 per dia. Aquestes persones
no només circulen per regions que no coneixen, sinó que sovint es
veuen obligades a deixar les carreteres per cercar fusta o pasturar
el seu bestiar.
Les primeres operacions del MAPA s'han desenvolupat a la
localitat de Denar Kheil, a prop de la base aèria de Bagram,
actualment utilitzada per la coalició internacional. El municipi
fou atacat amb bombes de raïm el mes passat i, segons Falt, està
«fortament contaminat» amb artefactes sense explotar. Quant a
Kabul, no sembla que en els voltants de la capital es llançassin
bombes de raïm, excepte a la vella carretera del nord, i en aquesta
àrea les bombes sense explosionar eren menys de les previstes, pel
la qual cosa l'ONG especialitzada en desminat Halo Trust gairebé ha
revisat tota la zona. Queda pendent, això no obstant, la «neteja»
de desenes de míssils i de munició convencional als voltants de la
capital.
Abans de la campanya dels Estats Units, les tasques de desminat
progressaven de forma positiva al centre del país, on treballaven
920 experts de diverses agències, així com a l'oest, incloent-hi la
històrica ciutat d'Herat, on treballaven 150 persones. Al nord, les
operacions comptaven amb 230 artificiers, a Mazar-i-Sharif,
Baghlan, Samangan i Kunduz. De fet, abans d'aquest conflicte,
l'Afganistan era ja un dels països més minats del món. Segons les
últimes dades de la Campanya Internacional contra les Mines (ICBL),
uns 850 quilòmetres quadrats del territori afganès estan
«contaminats» amb entre 6 i 8 milions de mines, col·locades al
llarg de les darreres dues dècades de guerra, i que entre març de
1978 i desembre de 2000 han matat 2.800 persones.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.