TW
0

El Programa de l'ONU per a l'Acció contra les Mines (MAPA) ha començat a «netejar» el territori afganès de les bombes de raïm llançades per l'aviació nord-americana durant la seva campanya contra els talibans i Al Qaeda i que quedaren sense esclatar. Les operacions de desminat, interrompudes a mitjans del passat mes de setembre, es reprengueren després que Washington entregàs al MAPA la llista dels 103 objectius que foren atacats amb aquests projectils. Tal com explicà el vicecoordinador de l'ONU per a l'Afganistan, Antonio Donini, les bombes de raïm sense esclatar o CBU «suposen un perill molt significatiu per a les persones que tornen a les zones bombardejades perquè són molt inestables i són molt disperses». De fet, un sol artefacte d'aquest tipus inclou al seu interior 200 'minibombes', dissenyades per escampar-se en un radi molt ampli i fragmentar-se en centenars de peces de metralla.

La coalició assegura haver llançat 1.210 bombes de raïm en 78 llocs, el que suposa 244.420 submunicions, a les quals s'afegeixen desenes de milers més disparades contra unes altres 25 zones les dades de les quals encara no s'han proporcionat. Les estadístiques indiquen que aproximadament un 10 per cent de les bombes de raïm no arriben a esclatar, el que suposa que almenys 25.000 subprojectils romanen intactes en tot l'Afganistan. Tal com ja va ocórrer a Kosovo el 1999, el problema afegit de les bombes sense esclatar, com el de les mines, és que milers de refugiats i desplaçats estan tornant a les seves llars, devers 5.000 per dia. Aquestes persones no només circulen per regions que no coneixen, sinó que sovint es veuen obligades a deixar les carreteres per cercar fusta o pasturar el seu bestiar.

Les primeres operacions del MAPA s'han desenvolupat a la localitat de Denar Kheil, a prop de la base aèria de Bagram, actualment utilitzada per la coalició internacional. El municipi fou atacat amb bombes de raïm el mes passat i, segons Falt, està «fortament contaminat» amb artefactes sense explotar. Quant a Kabul, no sembla que en els voltants de la capital es llançassin bombes de raïm, excepte a la vella carretera del nord, i en aquesta àrea les bombes sense explosionar eren menys de les previstes, pel la qual cosa l'ONG especialitzada en desminat Halo Trust gairebé ha revisat tota la zona. Queda pendent, això no obstant, la «neteja» de desenes de míssils i de munició convencional als voltants de la capital.

Abans de la campanya dels Estats Units, les tasques de desminat progressaven de forma positiva al centre del país, on treballaven 920 experts de diverses agències, així com a l'oest, incloent-hi la històrica ciutat d'Herat, on treballaven 150 persones. Al nord, les operacions comptaven amb 230 artificiers, a Mazar-i-Sharif, Baghlan, Samangan i Kunduz. De fet, abans d'aquest conflicte, l'Afganistan era ja un dels països més minats del món. Segons les últimes dades de la Campanya Internacional contra les Mines (ICBL), uns 850 quilòmetres quadrats del territori afganès estan «contaminats» amb entre 6 i 8 milions de mines, col·locades al llarg de les darreres dues dècades de guerra, i que entre març de 1978 i desembre de 2000 han matat 2.800 persones.