ReutersTel Aviv02/01/02 0:00
TW
0

Com molts argentins, Hugo Zalzman assistí a l'ensorrament de la vida que va construir a Buenos Aires. «Tenia una bona vida fa 5 anys, però vaig perdre la meva casa i el meu negoci. Tenia un magatzem a Buenos Aires. La gent robava més que comprava», va dir Zalzman en explicar la decisió de deixar la seva família i els seus amics per refugiar-se a Israel fa 2 mesos. El col·lapse econòmic d'Argentina, que va causar una gran regirada social i la renúncia del president ara fa quinze dies, ha portat a un nombre creixent dels 200.000 jueus argentins a mudar-se a Israel. De fet, funcionaris israelians estimen que entre 20.000 i 30.000 argentins podrien emigrar els pròxims anys a causa de la crisi econòmica que ha acorralat la classe mitjana de comerciants i professionals, a què pertany majoritàriament la comunitat jueva.

«La comunitat jueva està malament. Gairebé tots són pobres. Mai no vaig pensar que es posaria tan lleig», va dir Miriam Yehudit, cansada després d'un viatge de 30 hores amb més de 60 compatriotes, que van arribar a Israel dimarts a la nit. Yehudit i els seus amics van arrossegar les seves bosses fins a un hostal d'immigrants de Ra'anana, un adinerat suburbi de Tel Aviv. Diverses dotzenes de nous immigrants els donaren una sorollosa benvinguda i els llançaren roses, mentre que membres de la veterana comunitat argentina de Ra'anana s'hi acostaren amb flassades, escalfadors i paraules reconfortants.

Però el destí que espera els nouvinguts està lluny de ser prometedor, ja que Israel està sumit en la violència amb els palestins i en la seva pròpia recessió. Alguns argentins han mirat de construir noves vides als Estats Units, a Europa i a altres països de Sud-amèrica, que no acullen tan fàcilment els immigrants. Però molts arriben a Israel, encoratjats pels seus llaços amb el país i pels subsidis estatals, l'objectiu dels quals és atreure jueus a l'Estat construït fa 53 anys gràcies a diverses onades immigratòries. «Sempre vaig voler venir a Israel, però era molt difícil deixar els meus pares», digué Oscar Resnikov, mentre retirava la clau de l'habitació que compartirà amb la seva família. «Al final, quan la situació econòmica es va posar tan malament, els meus pares em van dir: ándate».

Molts dels nouvinguts van dir que no hi ha esperances d'una recuperació a Argentina, on les successives crisis han deixat més del 10 per cent de la població jueva en la pobresa i la inseguretat. La desocupació assoleix el 18 per cent de la població activa a Argentina i cada dia 2.000 persones cauen sota de la línia de pobresa, en un país que a començaments del segle XX va ser un dels més rics del món, i que ara està pagant per dècades de corrupció i males administracions. Funcionaris israelians van dir que la immigració des d'Argentina va créixer un 30 per cent durant el darrer any, amb l'arribada de 1.500 persones malgrat l'aixecament palestí, que va començar el setembre del 2001. Mai abans els cops que va rebre la comunitat jueva a Argentina "la més gran d'Amèrica Llatina" no van portar una emigració en massa.