Efectius afganesos i dels Estats Units recorregueren ahir les
muntanyes a prop de la frontera amb el Pakistan a la recerca
d'Osama bin Laden, després de derrotar les forces de la seva xarxa
Al Qaeda. Mentre continuava la persecució de l'home acusat de
planejar els atemptats de l'11 de setembre a Nova York i a
Washington, un enviat dels Estats Units va dir que una força
internacional de pau començaria a arribar a l'Afganistan aquesta
setmana. Per la seva banda, el primer ministre Tony Blair va dir
que la Gran Bretanya contribuiria amb 1.500 efectius a una força
internacional de pau i que, en principi, estava preparada per
dirigir-la.
Funcionaris dels Estats Units digueren que uns 2.000 combatents
de Bin Laden fugien a prop de la frontera amb el Pakistan, entre
versions no confirmades que el militant islàmic d'origen saudita
hauria fugit al país veí. Secundats pel poder aeri dels Estats
Units, a més de comandos nord-americans i britànics per terra, els
combatents afganesos arrasaren diumenge els reductes d'Al Qaeda a
les muntanyes de Tora Bora. Però el secretari de Defensa dels
Estats Units, Donald Rumsfeld, va dir a Brussel·les que Al Qaeda
continua sent una amenaça a l'Afganistan. «El fet és que encara
n'hi ha bastants "combatents" d'Al Qaeda en aquest país», va
dir.
El cap del Pentàgon va dir també que es desconeixia el parador
de Bin Laden. «Hi ha gent que continua especulant que podria
romandre en aquesta àrea (Tora Bora), o que podria haver estat en
aquesta àrea, o que pot ser en algun altre lloc. «El que pens és
que fins que l'atrapem "i ho farem" no sabrem amb precisió on era»,
va declarar. Els combatents antitalibans capturaren de nit més
presoners a les muntanyes, on diumenge es trobaren 200 cadàvers i
foren capturats 25 combatents. Arrossegant els peus i visiblement
exhausts després de tres setmanes de bombardeigs, 19 dels presoners
foren presentats ahir a la premsa internacional.
Els avions dels Estats Units bombardejaren els presumptes
amagatalls d'Al Qaeda durant la nit, però només es va escoltar una
explosió, el matí de dilluns. A Washington, els funcionaris del
Govern del president George W. Bush analitzen l'etapa següent en la
seva «guerra contra el terrorisme». El president rus, Vladimir
Putin, va dir que esperava que els Estats Units consultassin Moscou
abans de dur la guerra més enllà de l'Afganistan. Putin va dir que
la principal prioritat hauria de ser el bloqueig del finançament al
terrorisme i va advertir específicament en contra d'una acció
militar a l'Iraq.
Les forces de l'ètnia paixtu es preparaven per atacar el refugi
muntanyós on es creu que Omar roman ocult amb 500 homes, amb la
intenció de penjar-lo, va dir un cap de la intel·ligència
antitaliban a la ciutat meridional de Kandahar. Mentre les
negociacions continuen respecte del futur del país, les Nacions
Unides volen una força de pau establerta per a dissabte, quan el
Govern interí assumeixi el poder. El ministre interí de Defensa de
l'Afganistan, Mohammad Fahim, ha insistit que la força no ha de
superar els 1.000 efectius, mentre que Rumsfeld considerà que se'n
necessitarien de 3.000 a 5.000. Blair va dir que la Gran Bretanya
podria proporcionar fins a 1.500 d'aquests efectius. «És probable
que el contingent britànic sigui de fins a 1.000 o 1.500
efectius».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.