TW
0

Després d'una jornada d'intensos bombardeigs israelians, els palestins de Cisjordània i Gaza temen que Israel ocupi de nou els territoris sota control de l'ANP i expulsi el seu president, Iasser Arafat. «Les amenaces d'exiliar el president Arafat i els seus col·laboradors més propers fora de Palestina podrien ser portades a la pràctica pel primer ministre Ariel Sharón, i això sense dubte conduiria a una confrontació directa amb Israel», va afirmar Abu Maher Heles, cap del moviment Al-Fatah a la franja de Gaza. La Força Aèria israeliana va bombardejar de nou la nit passada objectius palestins a la ciutat cisjordana de Ramala. Helicòpters «Apatxe» varen disparar diversos coets contra una comissaria propera a l'oficina d'Arafat, qui es troba confinat en aquesta ciutat pel cercle israelià.

El ministre israelià de Seguretat Interior, Uzi Landau, havia dit ahir que Israel no hauria de descartar la possibilitat d'expulsar Arafat i els seus col·laboradors a Tunísia, país on va viure exiliat des del 1982 fins el 1994, quan es va crear l'ANP a la franja de Gaza i a la ciutat cisjordana de Jericó. Després de l'última onada de bombardeigs i enfrontaments amb l'Exèrcit israelià, en els quals han mort avui tres palestins i desenes van resultar ferits, els habitants de Gaza es mostraven pessimistes sobre la possibilitat d'assolir algun dia una solució política al conflicte palestinoisraelià. Cents de palestins varen anar ahir matí a comprovar les destrosses ocasionades pels bombardeigs nocturns, que van durar cinc hores, contra nombroses instal·lacions de l'Autoritat Palestina.

«Això és realment un crim i demostra que el Govern israelià no està interessat en la pau amb els palestins», va dir el coronel Mazen Izeldín, cap del Centre d'Informació Militar de l'ANP. Va afegir que els últims bombardeigs aeris van ser «la gota que va omplir el tassó i que el procés de pau d'Oslo "que va començar el 1993" ha mort» i amb ell qualsevol aspiració a unes relacions pacífiques. D'acord a les decisions preses per l'Executiu israelià, l'Exèrcit va intensificar les seves operacions a Cisjordània i Gaza i un portaveu va subratllar que aquestes «aniran en augment».

El Govern israelià va prendre anit passada la decisió de trencar tots els vincles amb Arafat, a qui va qualificar d'«irrellevant», i amb l'ANP, després de la mort de deu israelians, la majoria colons, en una emboscada de radicals palestins a Cisjordània. «Pel que fa a Israel, el president Arafat és ja irrellevant i per tant no mantindrem cap contacte amb ell», va dir el comunicat difós pel Govern israelià, que també va donar llum verda a l'Exèrcit per atacar instal·lacions de l'ANP. Tancs i tropes d'infanteria envaïren ahir el districte cisjordà de Ramala des de tres punts diferents i varen arribar fins a 300 metres de l'oficina d'Arafat, cap a la qual varen apuntar els seus canons.

Fonts palestines varen informar que soldats israelians varen ocupar l'habitatge del líder d'Al-Fatah a Cisjordània, Maruan Barguti "cercat per Israel" on varen aixecar una posició militar mentre al seu interior romanen la seva esposa i fills. Un portaveu militar va dir que se'ls permet d'entrar i sortir de la casa «amb total llibertat» i utilitzar el telèfon. «Sharon ha declarat la guerra al poble palestí», va manifestar l'assessor i portaveu d'Arafat, Nabil Abu Rudaina. La força aèria israeliana va destruir ahir el centre d'emissions de la ràdio i la televisió palestina a Ramala.