L'ocàs del règim taliban

El règim taliban va ser producte de caòtiques condicions en els primers anys dels anys 90, quan els afganesos estaven farts de les sangonoses baralles i l'avarícia dels cabdills, que es varen dividir en feus després d'una dècada de guerra per expulsar els invasors soviètics. El mul·là Omar va formar els talibans reclutant els seus homes entre els estudiants d'escoles religioses a la frontera amb Pakistan, per combatre els excomandants mujahidins que saquejaven els comerciants, molts d'ells pakistanesos, als camins de la meridional província de Kandahar. Les seves files es van engrossir ràpidament en demostrar que eren més units i disciplinats que el fraccionat govern i altres grups rivals.

El 1995 varen avançar pel flanc occidental de l'Afganistan per prendre Herat, la principal ruta de transport cap a Iran i Turkmenistan. L'any següent estaven a prop de Kabul. La captura de la capital el 1996, arrabassant-se-la a forces que formen ara la victoriosa Aliança del Nord els van impulsar a demanar al món ser considerats el govern del país, una cosa que només van reconèixer Pakistan, Aràbia Saudita i els Emirats Arabs Units. Però també en varen revelar la seva manca de pietat, en penjar d'un pal l'expresident de l'era soviètica, Najibullah, i el seu germà Shahpur Ahmadzai, en una demostració del seu poder. Els residents de Kabul van aprendre ràpidament que el govern taliban no permetria interferències en el seu projecte d'implementar una estricta interpretació de la llei islàmica sharia, instaurant el règim més auster del planeta.

En 1998, ja havien pres al nord la ciutat de Mazar i Sharif i el setembre del 2000 varen llançar una ofensiva que va aïllar el darrer dels seus opositors de l'Aliança del Nord al remot nord-oest de l'Afganistan. La victòria total semblava imminent. Pakistan, que sempre ha negat una participació militar malgrat contínues acusacions que estava guiant i armant els inexperts combatents talibans, va cercar el reconeixement internacional per al moviment com el govern legal. Però el mul·là Omar, oficialment Amir al-Momineen (Comandant dels Fidels) mai no va passar de ser el cap d'Estat del proclamat Emirat Islàmic d'Afganistan. L'excombatent guerriller, ferit diverses vegades quan combatia les forces soviètiques, continuava sent una personalitat misteriosa a Kandahar. En comptes de guanyar legitimitat, el règim taliban va anar caient d'una confrontació a una altra amb la comunitat internacional.

Però sense dubtes el pitjor error dels talibans va ser haver rebut Osama bin Laden, l'activista islàmic d'origen saudita acusat de diversos atemptats contra interessos dels Estats Units, que van assolir el seu punt màxim en els atacs de l'11 de setembre que varen matar gairebé 4.000 persones a Nova York i Washington. Els Estats Units varen obtenir un sòlid suport internacional, i les Nacions Unides varen imposar sancions als talibans des del 1999, i novament a inicis d'aquest any, per tractar d'obligar-ho a lliurar a Bin Laden. Malgrat l'amenaça de Washington d'atacar l'Afganistan després dels atemptats de l'11 de setembre, el mul·là Omar repetidament va rebutjar les exigències perquè salvàs el seu govern lliurant Bin Laden. Si ho podia fer o no, el resultat ha estat el col·lapse dels talibans. Irònicament, sembla que Bin Laden sobreviurà més que el moviment que el va protegir. Divendres, els talibans deposaren les armes a Kandahar i altres parts del sud, però el parador de Bin Laden continua sent un misteri.