TW
0

L'atac final sobre Kunduz sembla ja inevitable, amb milers de mujaidins opositors en marxa cap al darrer bastió taliban al nord de l'Afganistan, aliens a tota negociació i amb juraments de «sang i venjança». En «tot terrenys» i tanquetes blindades russes acabades d'arribar de Tadjikistan, a llom de cavalls des de la llunyana Mazar i Sharif o a peu des dels turons de Tajar, els homes de l'Aliança del Nord convergiren ahir davant Kunduz segurs d'una imminent victòria. La mitjanit d'avui, quan tots haurien de celebrar el final d'una llarga jornada més de Ramadà sense aigua i menjar, acabarà el darrer termini donat a la guarnició de Kunduz perquè deposin les armes i entreguin el darrer reducte de la seva resistència al nord.

Kunduz s'ha convertit per als tadjiks, hazars i uzbeks de l'Aliança en el símbol de la caparrudesa i crueltat dels talibans i dels seus aliats integristes estrangers, amb esgarrifosos relats dels civils que fugen d'una ciutat presa pel fanatisme. «No hi haurà pietat per als mercenaris estrangers», afirmava rotund un dels comandants de l'Aliança que participarà en l'assalt de Kunduz sota les ordres del general Daud Jan.

Els comandants tadjiks feren el sord a les darreres negociacions duites a terme ahir entre Daud i Abdul Rashid Dostum, el nou senyor uzbek de Mazar i Sharif, amb els caps talibans que tracten de salvar la pell o almenys guanyar temps a l'espera d'uns esforços que no arribaran mai. D'altre costat, Washington està disposat a fer una pausa en els bombardeigs sobre Kunduz si l'Aliança del Nord així ho sol·licita, una mesura que, suposadament, serviria per facilitar la rendició dels talibans i dels mercenaris estrangers assetjats a la localitat.