L'Aliança accepta reunir-se fora de Kabul per formar un nou Govern

Gràcies a l'ajuda de les bombes nord-americanes, l'Aliança ha aconseguit el control de bona part de l'Afganistan, inclosa la capital, Kabul, i ara comença a reclamar el seu paper protagonista en el futur polític. L'enviat de l'ONU per a l'Afganistan, Francesc Vendrell, havia indicat la necessitat que un tercer país acollís la primera reunió entre l'Aliança, representants del rei afganès deposat, Mohamed Zahir Shah, altres opositors afganesos i delegats de la coalició internacional antiterrorista.

També assistiria a la trobada el grup «sis més dos», és a dir, els països fronterers amb Afganistan "Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Iran, Uzbekistan i Xina", Estats Units i Rússia, a més d'altres estats com l'Índia, Turquia, Egipte i Suècia.

L'Aliança reuneix en les seves files principalment afganesos d'ètnia tadjikistanesa, uzbekistanesa i hazara, minories del nord del país que compten almenys amb la desconfiança, si no amb el rebuig obert, dels paixtuns, majoritaris a la resta d'Afganistan.

El control de Kabul, Mazar i Sharif, Herat i altres importants ciutats ha donat un pes militar a l'Aliança del deposat president Burhanuddín Rabbaní que podria també inclinar la balança del pes polític en tot el país. Rabbaní arribà dissabte a Kabul entre l'aclamació dels seus partidaris i el temor dels qui temen tornar-lo a veure al poder.