Soldats de l'Aliança del Nord, ben equipats, es dirigeixen a Mazar i Sharif.

TW
0

Els Estats Units han bombardejat llocs a l'Afganistan en els quals sospita que es poden fabricar armes químiques o biològiques, però considera «poc probable» que el terrorista Osama bin Laden tengui capacitat nuclear. El secretari d'Estat, Colin Powell, va dir que creu «molt poc probable que Al Qaida tengui armes nuclears», mentre que la consellera de Seguretat Nacional, Condoleezza Rice, coincidia que no existeix cap «prova creïble d'això». Mentrestant, l'Aliança del Nord, tancada durant mesos en borses disperses amb el cinc per cent de territori en el seu poder, envestí en 72 hores la milícia taliban i va aconseguir ahir el control de la tercera part d'Afganistan.

El ministre d'Exteriors de l'Aliança, Abdal·là Abdal·là, qualificà els fulminants èxits militars d'«efecte dòmino» després de la caiguda de l'estratègica ciutat de Mazar i Sharif. Portaveus de l'Aliança o Front Unit varen dir a darrera hora que les seves tropes havien entrat i controlat Bamian, capital de la província del mateix nom. Fou una altra reivindicació d'una victòria opositora després de tres jornades en les quals se succeïren sense descans informes de la caiguda en sèrie de ciutats, districtes i províncies afganeses.

En una roda de premsa, Abdal·là es retractà de les seves paraules del dia anterior i va dir que no podia «descartar» una marxa sobre la capital del país, Kabul. La declaració seguí a una altra del president dels Estats Units, George W. Bush, en la qual animà l'Aliança a «dirigir-se cap al sud, però no dins del mateix Kabul», fins que no s'arribi a un acord definitiu sobre el futur govern afganès.

El ministre afganès va dir dissabte que la presa de la capital, Kabul, era un fet de gran transcendència «política i militar», que exigia «mesurar molt bé les passes successives». Però ahir subratllà que no podia comprometre's a no entrar a Kabul si l'Aliança, que es considera «el Govern legítim» afganès, veu que la desbandada taliban du a un «buit polític», encara que al·legà que preferiria un acord «d'àmplia base».