TW
0

El Banc Central Europeu (BCE) rebaixà el preu dels doblers mig punt i situà els tipus d'interès en el 3'25 per cent. Així, la màxima entitat monetària europea segueix les passes de la Reserva Federal nord-americana, que dimarts els rebaixà per desena vegada el 2001. El president del BCE, Wim Duisenberg, justificà la retallada per l'alentiment de la inflació a l'eurozona, una de les raons per les quals els analistes demanaven aquesta retallada dels tipus, que veien «necessària».

«L'estabilitat de preus s'aconseguirà més prest del que es preveia el 2002» augurà Duisenberg, i el ritme de creixement dels preus se situarà per sota del 2 per cent, objectiu de la inflació per als països de l'euro. Per tot això, el BCE considera que ja es poden abaixar els tipus d'interès, per situar-los en el nivell més baix des del febrer del 2000.

El Banc Central Europeu segueix el camí de la FED, que dimarts rebaixà el preu dels seus doblers 0'50 punts fins al 2 per cent per allunyar el risc d'una recessió econòmica, la desena vegada que ho ha fet el 2001. L'entitat europea ho fa per quarta vegada. El gener els doblers es trobaven en el 4'75 per cent. La tercera retallada dels doblers europeus es produí el 17 de setembre en coordinació amb la FED per reactivar l'economia i tranquil·litzar els mercats, inquiets després dels atemptats de l'11 de setembre contra Nova York i Washington.

El Banc d'Anglaterra, una de les poques entitats monetàries de la UE no controlades pel BCE, s'uní prèviament a la tendència de flexibilització monetària i també acordà rebaixar mig punt els tipus d'interès, per situar-los en aquest cas en el 4 per cent, el nivell més baix del preu dels doblers britànics des del gener del 1963. L'autoritat monetària dels països adscrits a l'euro també acordà retallar mig punt les principals operacions de refinançament, la facilitat marginal de crèdit i la facilitat marginal de dipòsit, fins al 4'25 per cent i el 2'25 per cent, respectivament.